ANTONIA LÓPEZ

Aquesta sanitària opta al premi Princesa d’Astúries per haver canviat un futur plàcid per un altre d’agitat en un lloc on fins i tot els mapes es mouen

de la lepra. “Fa dècades que es va substituir aquesta paraula per la denominació actual per mirar d’evitar l’estigmatització dels que la pateixen”, diu l’especialista. També lluita contra altres mals, com ara l’hepatitis negra, la malària, el dengue, el zika i la verminosi. Ho fa per solidaritat i perquè l’hi exigeix la seva manera d’entendre el jurament hipocràtic.

Hi ha zones del món “on si neixes pobre, mors pobre, aviat i malament”. Per això es va establir al Purus, un dels principals afluents de l’Amazones. Cada any visita unes 199 comunitats rurals. La principal admiradora de la seva obra és la seva germana bessona, l’advocada María José López. “La meva germana –explica– no és una missionera, com creu molta gent. No té una institució al darrere com l’Església”.

Això dona més mèrit als seus èxits, tot i que la doctora López precisa que tampoc no treballa sola. Ha aconseguit crear un equip de 342 agents de salut amb voluntaris, ajuts i subvencions externes. Totes aquestes persones menys ella han nascut a la regió. Els professionals s’han format gràcies a beques d’estudi que els han permès d’anar a la Universitat de l’Estat de l’Amazones.

Un cop acabats els estudis van tornar als seus pobles per invertir allà els seus coneixements. “Són joves intel·ligents a la recerca d’una oportunitat, i quan els hi dones, no fallen”. Aquests agents locals, anys d’afecte i confiança, i el domini de llengües indígenes per part de Tony López (que també parla portuguès, italià i anglès) fan possible que sigui rebuda com una més en cada poblet.

Un xaman va resumir així el secret de l’Associació Comitè Ipiranga, l’oenagé que va fundar aquesta extremenya al riu Purus: “Moltes mans volent fer el mateix, però amb un sol cor”. El vaixell és una peça clau de tot el projecte. “És imprescindible per visitar unes poblacions que viuen en condicions molt precàries i on l’assistència sanitària és molt i molt deficitària”.

A més de millorar-ne la xarxa sanitària fluvial, la tasca dels agents comunitaris de salut permet “atendre situacions d’emergència i rastrejar les patologies endèmiques de la zona”, afegeix la doctora. Un dels projectes de què se sent més orgullosa són les “Escoles de salut, escoles de vida”, que impulsen la prevenció primària entre els joves “per evitar que les malalties els condicionin la vida”.

No ha estat fàcil. “Els que fan els mapes no saben que l’Amazònia no està quieta”, diu Mario Vargas Llosa a La casa verde, ambientada en aquests mateixos territoris. “Som realistes i sabem que cada pas ha comportat i comporta un gran esforç, però cada conquesta ens enforteix com a grup i ens dona força per tirar endavant. No ens hem rendit mai”, contesta la doctora en un dels correus electrònics. “Som sanitaris compromesos i cada dia mirem de revifar l’esperança, de mantenir l’entusiasme per la vida i de pensar que el futur pot ser diferent per a persones oblidades d’ençà que neixen i que tenen tota mena de malalties tropicals”. Aquell xaman tenia raó. Tony López ha aconseguit aplegar un ampli equip amb un únic objectiu, que resumeix amb només quatre paraules: “Salut per a tothom”.

Salut i alguna cosa més. La doctora Amazones també és capdavantera de la teoria de la patologia social, que afirma que la millora de la qualitat de vida de les persones més vulnerables exigeix una millora prèvia de les seves condicions socials i mediambientals. Això l’ha portada a defensar els drets dels boias-frias, treballadors no qualificats, sense contracte ni sou fix i amb jornades laborals de semiesclavitud.

O a clamar pels drets dels brasiguaios, nascuts a la triple frontera entre el Brasil, l’Argentina i el Paraguai, i que no tenen ni documentació. O a atendre les dones forçades a vendre’s al barri d’Itatinga, a la ciutat de Campinas (São Paulo), una de les àrees de prostitució més grans de tot Amèrica.

Què la va portar a abandonarho tot per navegar pel Purus? Contesta el poeta peruà Javier Yglesias: “Del río haz tu sangre (...). / Luego plántate, / germina y crece, / que tu raíz / se aferre a la tierra / por siempre jamás”. Ella contesta el mateix, però amb altres paraules. “Activisme”, “responsabilitat...”. I, sobretot, “solidaritat, fraternitat, dret a la salut i dignitat humana”.

Recorre el Purus, un dels afluents amazònics més grans, per lluitar contra les malalties tropicals