Moscou haurà d’accelerar la producció de la seva vacuna per cobrir la demanda

Ja són 45 els països amb la Spútnik, però només hi ha un 3% de russos immunitzats

Amb l’enverinament i l’empresonament de l’opositor rus Aleksei Navalni encara calents, noves sancions contra Moscou i unes relacions completament deteriorades des de l’annexió de Crimea el 2014, no és estrany que la vacuna estrella del Kremlin contra la covid, la Spútnik V, s’hagi convertit en un altre element de confrontació en aquesta nova guerra freda. Rússia té ara una tasca titànica, ja que, malgrat els recels externs i la por interna de l’agulla, pretén continuar exportant la seva vacuna i immunitzar aquest any la majoria de la seva població.

La Spútnik V va ser la primera vacuna que es va registrar al món, l’agost passat. Des d’aleshores ha despertat la desconfiança als països occidentals. Però no a la resta del món. Són 45 els països que l’han registrat. Els últims, dijous, l’Iraq i Laos.

Però, de moment, en reben poques dosis. Per solucionar-ho, Rússia ha considerat llançar centres de producció en diversos països. Un és el Brasil, que podria, a més a més, registrar la vacuna pròximament.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha començat a estudiar aquesta setmana la Spútnik, però la Comissió es resisteix a admetre de moment que podria haver de comptar-hi. Alguns dels Vint-i-set han sortit de la tendència oficial i han registrat l’injectable rus. Primer va ser Hongria, i Eslovàquia va rebre dilluns la primera partida de la Spútnik, amb un nom que recorda la cursa espacial de la guerra freda i que no podria estar més ben triat. Un dels arguments contra la vacuna russa és l’escassa capacitat de producció, i sorprèn que el rondo rus que desenvolupa la Spútnik amb l’Institut Gamaleia de Moscou hagi promès 50 milions de dosis per a la UE a partir del juny.

Quatre milions de ciutadans vacunats (la meitat amb les dues dosis necessàries), segons va dir dijous el president rus, Vladímir Putin, són pocs, tenint en compte que el país té 146 milions d’habitants. Això és menys d’un 3%.

Les autoritats russes en són conscients. “Estem parlant de la vasta geografia del nostre país. El procés de producció dels dos components de la vacuna es va accelerant cada vegada més. És una tasca immensa, i no es pot descartar que, atesa la demanda, en alguns llocs hi hagi dificultats temporals”, ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

El primer ministre, Mikhaïl Mixustin, va dir ahir que Rússia ha “de completar la principal part de la campanya de vacunació abans de la tardor”. En una visita al Centre d’Investigació Estatal de Virologia i Biotecnologia Véktor, a Novossibirsk, va expressar la seva esperança que “el volum de producció augmenti de manera important perquè puguem completar la vacunació massiva abans d’una nova onada”.

Perquè el gràfic no torni a pujar costa amunt, a més de la Spútnik V, Moscou ha aprovat dues vacunes més: EpiVacCorona, del Centre Véktor i a punt de llançar la producció, i CoviVac. Rússia vol vacunar un 60% de la seva població aquest any, va dir el mes passat Anna Popova, la seva cap sanitària.

Per això haurà de vèncer la por d’una bona part de la societat. “He llegit que provoca malestar i augmenta la temperatura, o sigui que m’estimo més esperar a veure què passa”, diu la Iekaterina, que passa cada dia per davant del punt de vacunació instal·lat al segon pis del centre comercial Gagàrinski de Moscou, i ni tan sols s’ha plantejat entrar-hi. Un 62% dels russos pensen el mateix que ella, segons una

MÉS ENLLÀ DE LA UE La injectable russa és objecte de disputa política a Moldàvia; Ucraïna l’ha vetat

DISSIDÈNCIA COVID Un 62% dels russos són reticents a immunitzar-se, segons una enquesta recent

enquesta del febrer del Centre Levada. Com escrivia aquesta setmana Ada Gorbatxova en una columna de Nezavíssimaia Gazeta, “paradoxalment, el primer país a crear i registrar una vacuna se situa entre els líders en dissidents de la covid”.

La UE no vol utilitzar vacunes que donin influència geopolítica a Rússia o a la Xina. Però en alguns països de l’est d’Europa, la Spútnik V provoca una disputa política més enverinada, com a Moldàvia entre la presidenta prooccidental Maia Sandu i el seu antecessor, el prorús Ígor Dodon. I molt més a Ucraïna, enemistada amb Rússia des que va perdre Crimea. Sota cap circumstància no registrarà la vacuna russa, va dir ahir el ministre de Sanitat, Maksim Stepànov.