La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE imposa que els electrodomèstics es puguin reparar durant deu anys
Una nova llei combatrà els residus electrònics i l’obsolescència programada
Els manetes i els protectors de l’economia familiar estan de sort. Aquesta setmana ha entrat en vigor a la UE i el Regne Unit el Dret a reparar, una llei aprovada pel Parlament Europeu (PE) el novembre del 2020 que obliga els fabricants de neveres, rentadores, assecadors de cabells, televisors i altres productes d’electrònica de consum a garantir que els electrodomèstics es puguin reparar durant almenys un període de deu anys.
La finalitat d’aquesta normativa és augmentar la durabilitat dels productes tecnològics i, en conseqüència, reduir-ne l’empremta ambiental. És una mesura mediambiental urgent. Segons un estudi de les Nacions Unides, el 2019 es van generar 53,6 milions de tones de residus electrònics a tot el món, nou tones més que el 2014. Els europeus cada any generen més de 16 quilograms d’aquest tipus de residus per persona. Gairebé la meitat són electrodomèstics espatllats, i la UE només és capaç de reciclar-ne un 40%. La resta es converteix en una enorme muntanya d’escombraries de material potencialment perillosa.
A part d’un benefici per a la sostenibilitat del planeta, la iniciativa afavoreix els consumidors europeus, que pateixen des de fa dècades les conseqüències de l’obsolescència programada. Aquest concepte, l’ús del qual es remunta a la dècada dels cinquanta i que va ser el focus d’una gran controvèrsia social arran del documental
Comprar, llençar, comprar (2011), es refereix al model de producció que limita la vida útil dels articles tecnològics a fi d’incrementar el lucre econòmic de les empreses.
Segons el text aprovat per Brussel·les, l’objectiu de la llei és que les reparacions siguin “més atractives, sistemàtiques i rendibles, sigui ampliant garanties, proporcionant garanties per a les peces reemplaçades o un millor accés a la informació sobre reparació i manteniment”. A la pràctica, això significa que els fabricants estaran obligats a proveir els manuals i a disposar durant deu anys de les peces necessàries perquè els compradors puguin restaurar els dispositius que adquireixen amb eines convencionals.
Avui dia reparar un d’aquests electrodomèstics per compte propi és una missió gairebé impossible. Entre altres coses, perquè només els operaris dels serveis tècnics oficials o autoritzats per aquestes empreses disposen dels instruments específicament dissenyats per recompondre aquests productes. Els de les caixes d’eines domèstiques no serveixen.
A fi de fomentar el consum responsable, la llei disposa que els clients tinguin informació veraç sobre la durabilitat dels productes. “Com podem esperar que els consumidors prenguin una decisió sostenible si ni tan sols estan degudament informats sobre quant duraran els productes que compren?”, es preguntava l’eurodiputat francès dels Verds, David Cormand, un dels ponents de la resolució aprovada al novembre per la comissió de Mercat Interior del Parlament Europeu.
Cormand argumentava llavors que la sostenibilitat no pot estar basada en “accions esporàdiques i no relacionades entre si, sinó que ha de ser considerada de manera sistemàtica”, i incidia en la necessitat de “posar fi al mite que els consumidors han de suportar la càrrega de la transició ecològica”. La iniciativa del dret a reparar
A França alguns productes ja inclouen etiquetes que informen si són duradors i reparables
forma part del full de ruta del Pacte Verd Europeu (green deal), una prioritat europea i el leitmotiv de la transició ecològica dels Vint-i-set.
Una de les disposicions que ja s’han posat en marxa consisteix a obligar les empreses fabricants a declarar quant temps duraran els electrodomèstics i quins són els possibles mètodes de reparació per als dispositius. El primer país que ha fet un pas endavant en aquest sentit ha estat França, on els smartphones, els televisors o els portàtils han d’incloure una etiqueta amb una classificació de l’1 al 10 que indiqui la possibilitat de reparació d’un producte. D’aquesta manera, l’usuari està plenament informat de quines facilitats hi ha per a una hipotètica reparació en el futur.