Detecten proves d’una estructura oculta dins del nucli de la Terra

El nucli intern de la Terra continua sent “una de les parts més enigmàtiques del nostre planeta, malgrat els nombrosos estudis en els camps de la sismologia, la geodinàmica, la física mineral i la ciència de materials” duts a terme els últims anys, recorden els autors d’un nou estudi sobre aquesta capa geològica, els resultats del qual es publiquen aquesta setmana al Journal of Geophysical Research.

L’existència d’un nucli intern sòlid de la Terra diferent del nucli extern fos va ser descoberta el 1936 per la sismòloga danesa Inge

Lehmann, després d’analitzar les dades recollides als sismògrafs del seu país després d’una sèrie de terratrèmols ocorreguts a Nova Zelanda. Fins ara, un dels pocs mètodes per deduir l’estructura de les parts més internes del nostre planeta ha estat l’estudi de les ones sísmiques. Els autors de la investigació no han pogut avançar gaire en l’aproximació directa a aquesta capa interna, que ocupa un 1% del volum total del planeta i que conté materials a una temperatura de més de 5.000°C, semblant a la que hi ha a la superfície del Sol.

Tanmateix, aplicant tècniques d’intel·ligència artificial i nous algoritmes de càlcul l’equip autor d’aquest nou estudi, encapçalat per la investigadora Joanne Stephenson, de la Universitat Nacional d’Austràlia (UNA), ha trobat “evidències” que a la part central de la Terra hi ha “un nucli intern més intern”, amb materials i condicions diferents de les atribuïdes fins ara al conjunt de la part central del planeta.

L’equip va analitzar alguns models de l’anisotropia (diferència observada en la matèria en funció de l’angle o direcció de l’observació) del nucli intern a partir de les millors bases de dades disponibles sobre terratrèmols i ones sísmiques. Les dades no són concloents perquè hi ha limitacions en les sèries de dades d’ones sísmiques que travessen el planeta just pel nucli terrestre, però els autors consideren que amb el seu estudi n’hi ha prou per parlar d’“evidències” sobre l’existència d’aquest nucli dins del nucli interior.

El departament de comunicació de la UNA no ha tingut cap objecció a l’hora d’intentar difondre els resultats d’aquesta investigació amb un estil planer, i encapçala la seva nota informativa amb aquesta frase: “És una idea digna d’una novel·la de Jules Verne; una capa misteriosa al centre del nostre planeta”. “Tradicionalment ens han ensenyat que la Terra té quatre capes principals: l’escorça, el mantell, el nucli extern i el nucli intern”, recorda Joanne Stephenson.

L’existència de parts diferenciades dins del nucli intern va ser proposada fa més de dues dècades, però sense prou dades per consolidar una teoria. “Solucionem això mitjançant l’ús d’un algoritme de recerca molt intel·ligent per rastrejar milers de models del nucli intern”, indiquen els autors. “Trobem proves que poden indicar un canvi en l’estructura del ferro [al nucli interior], cosa que potser suggereix dos esdeveniments

La teoria ja va ser proposada fa més de dues dècades, però sense prou dades per consolidar-la

de refredament separats en la història de la Terra”, indica Stephenson. “Els detalls d’aquest gran esdeveniment encara són una mica misteriosos, però hem afegit una altra peça del trencaclosques pel que fa al nostre coneixement del nucli intern de la Terra”, explica Stephenson.