La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sis ciutats catalanes estan entre les 15 més insegures d’Espanya
1.629 l’any passat), del Prat de Llobregat (per l’efecte de l’aeroport), de Calvià a l’illa de Mallorca, de Benidorm a la costa alacantina o d’Adeje, destinació turística per excel·lència de l’illa de Tenerife.
Passa el mateix amb Barcelona, que l’any passat va veure reduïda l’activitat delinqüencial en un 40,5%. La capital catalana venia de dos anys especialment negatius: tant el 2018 com el 2019 la ciutat va vorejar el llistó de les 200.000 denúncies penals. En aquesta caiguda tan significativa hi té molt a veure l’atur a què la pandèmia ha abocat els pispes.
En el cas de Barcelona, els furts, que el 2019 van representar un 54,4% de tots els delictes coneguts, es van reduir el 2020 en un 58,4%. Malgrat això, se’n van computar 117.786, una xifra encara fora del comú. A la ciutat de Madrid, amb el doble de població que Barcelona, es van denunciar prop de 55.000 furts menys que a la capital catalana.
L’any sabàtic que per a molts delinqüents va ser el 2020, han estat habituals –ho continuen sent aquest primer trimestre del 2021– les informacions sobre la desarticulació de bandes dedicades al tràfic de drogues i, molt en particular, a la producció i distribució de marihuana. Aquest tipus de delicte –amb d’altres que s’han detectat i denunciat molts menys a conseqüència precisament de l’efecte del confinament, els d’índole sexual– constitueix en aquests temps estranys l’excepció a la norma. En el conjunt d’Espanya les denúncies per tràfic de drogues es van incrementar l’any passat només en un 2,2%, però a Catalunya ho van fer en gairebé 13 punts respecte del 2019. Precisament, als municipis catalans que van entrar a la llista de les ciutats més insegures d’Espanya aquesta activitat delictiva va experimentar un gran auge. Així, al Prat va créixer un 32,8%; a Sant Adrià de Besòs, un 43,3%; a Esplugues de Llobregat, un 28,6%; a Girona, un 30%, i a Lleida, un 24,2%. A Barcelona l’increment va ser molt més important, en concret d’un 63,7%. Són dades que expliquen per si soles que Catalunya, com ja va explicar en aquestes pàgines la periodista Mayka Navarro el 9 de setembre passat, s’hagi convertit en l’epicentre europeu del negoci de la marihuana.
Les ciutats catalanes van ser escenari principal del tràfic de drogues l’any covid