La Vanguardia (Català-1ª edició)
Terol existeix... i és la ciutat més segura d’Espanya
Terol ha tornat a ser el 2020 la ciutat més segura d’Espanya per uns índexs de criminalitat baixíssims. Amb prou feines en surten notícies alarmants als mitjans de comunicació estatals, tret de les mobilitzacions de col·lectius que han nascut precisament per fer-se sentir, com el de Teruel Existe. En aquesta tranquil·la urbs de 36.000 habitants no hi va haver cap homicidi dolós en tot el 2020, i el 2019 tampoc. Considerant tota mena de delictes, a Terol cada any se’n comet 1 per cada 58 habitants. Pel que fa al descens del nombre de casos delictius respecte al 2019, cosa generalitzada a tot el país a causa de la pandèmia, en l’apartat de denúncies per agressió sexual greu es va passar de tres casos el 2019 a només un el 2020 i els robatoris amb violència van baixar un 36% davant el 31% de la mitjana estatal. I els delictes per tràfic de drogues van caure a Terol un 40%, enfront de l’augment d’un 2,2% registrat en el conjunt d’Espanya. Emma Buj, alcaldessa de Terol, afirma que la seva ciutat “acull molt bé els que hi venen a viure” i assenyala que “no hi ha grans diferències de rendes entre els barris, cosa que facilita la seguretat, tant en temes de delinqüència com de pandèmia”. Per la seva part, José Polo, veterà líder veïnal, atribueix aquesta pau al fet que “Terol és una ciutat petita, amb una població envellida on la majoria dels joves emigren a València o a Saragossa. Hi ha un control social mutu perquè ens coneixem tots i hi ha una relació quotidiana fluida entre veïns, policies i els seus familiars”. Davant l’eventualitat que aquest clima idíl·lic pugui truncar-se amb alguna acció violenta inesperada, com va passar fa tres anys a Andorra (Terol), on dos guàrdies civils i un granger de la zona van ser assassinats pel serbi Norbert Feher, des de la subdelegació del Govern afirmen que a Terol hi ha una taxa d’agents per cada mil habitants superior a la mitjana estatal (un 6,1 davant un 3,7), prou per cobrir aquestes eventualitats. Polo adverteix, de totes maneres, que aquestes xifres “no tenen en compte l’extensió i la dispersió d’efectius a la província en casernes petites i molt allunyades entre elles, cosa que dificulta muntar dispositius ràpids i eficaços”. / Mario Sasot