33 57 46 49

Paloma Bloyd

Sandro Rosell

James Rhodes

Sebastià Alzamora

va ser per respecte a la banda, i per això molts temes són en gènere neutre. En canvi, ara hi ha cançons com Maldito adagio en què el gènere és de noi a noi.

Contribueix a visibilitzar un fet que ja hauria de ser normal.

Jo vaig sortir de l’armari pensant què podria aportar: a Madrid, Barcelona o qualsevol capital gran no hi ha tant de problema amb aquest tema, però en un poble petit una persona homosexual es pot sentir un raret. Tenir icones que ho normalitzin és important, i per això vaig decidir sortir hi anàvem tots i els micros estaven sempre oberts per expressar-nos. Ara començo a pensar que he estat ingenu donant més del que calia. El que em fa més mal és que es vulgui presentar com si ell fos La Unión, quan va ser un projecte conjunt.

Sent nostàlgia pels temps passats?

Al meu primer concert en solitari, a començaments de febrer, vaig cantar Lobo hombre en París i se’m va encongir una miqueta el cor. He conviscut amb en Luis molt més intensament que amb els meus germans biològics, i tinc sentiments. Però aquests últims tres anys han aflorat coses tan negatives –per part de tots dos, compte– que ara sento rancúnia al cor. I crec que no necessitaré en Luis per poder tirar endavant.

Quins temes aborda, en aquest treball?

És una visió adulta sobre tot el que m’acompanya: la cançó que vaig compondre amb Fermín Villaexcusa durant el confinament, El cielo azul, parla de com la natura recobra el seu lloc així que ens fiquen a casa; en una altra faig un homenatge als que han desaparegut sense ningú que els acompanyi al llit, i n’hi ha d’amor, com ara La canción más cursi: fa pocs anys vaig començar una relació i m’he vist de la mà pel carrer i dient coses que abans em feien vergonya, com “t’estimo, bombó”.

Com va poder mantenir la privacitat sana i estàlvia durant més de 30 anys?

No hem tingut prou fama per atreure els mitjans del cor, i també els hem eludit. Puc anar en metro o bus i si algú em reconeix em demana una foto, però no pateixo l’assetjament a què estan sotmesos Miguel Bosé o Alejandro Sanz, que no poden trepitjar el carrer. El nivell de fama de La Unión té pros i contres: no vens tant perquè no ets tan mediàtic però et dona altres parcel·les molt importants com a ésser humà.