No surt a la Wikipedia

No ens enganyem. Qui s’aixeca de la cadira per agafar un volum de l’enciclopèdia? Fins i tot : qui té avui dia una enciclopèdia actualitzada a casa? Sí, la Wikipedia, sovint amb mala fama, s’ha convertit en el primer saber que acostumem a consultar. Ràpida, poliglota i omniscient. Els coneixements a un clic sempre que el wifi no falli. Teclejo convençuda un nom: Polygnota de Tebes. Sencer. No m’ho puc creure. “No s’han trobat resultats”. Ara bé, la Wikipedia no es dona mai per vençuda. I per compensar, diu: “Es mostren els resultats de Polignot de Tebes”. Els miro. Res. Falses referències que barregen el pintor Polignot de Tassos amb Tebes. Ell, l’home, no existeix. Però sí que va existir Polygnota de Tebes, la dona, una de moltes que van fer història i que la història ha silenciat. Va viure a la Grècia del segle I a.C. i se la considera la primera dona coneguda que es va dedicar professionalment a la música, amb el permís dels egiptòlegs, que és normal que alcin la veu. Per no anar gaire lluny, fa poc es va descobrir el sarcòfag d’una cantant del déu Amon, i tenia nom: Nehmes Bastet. Ironies del destí, era sacerdotessa cantant, fa uns 3.000 anys, del temple de Karkak, a la ciutat de Tebes, l’altra Tebes. Per cert, aquesta dona que segurament cantava amb un sistre a la mà o un menat penjat al coll sí que apareix a la Wikipedia.

Però tornem a Polygnota. Se sap el seu nom i el seu ofici, arpista, perquè va demostrar valentia i compromís amb la música en un moment difícil. Malgrat que Grècia patia la campanya militar del cònsol romà Sila, va ser dels pocs músics que van gosar viatjar a Delfos per participar en el festival artístic dels Jocs Pítics de l’any 86 a.C. A falta d’altres intèrprets, les autoritats li van demanar si podia oferir més concerts dels previstos. I així ho va fer. Durant tres dies i de franc. Es conserva un decret de la ciutat que honora el seu gest, explica l’èxit que va assolir i comunica que, com a agraïment, se li lliura una corona i se li ofereix el dret de consultar el famós oracle.

Coincidint amb el dia de la Dona, l’Institut Cervantes d’Utrecht ha organitzat un cicle de concerts que duu el seu nom, Polygnota de Tebes, en el qual només s’interpreten peces compostes per dones. Com ha passat amb altres arts, poques han pogut desenvolupar el seu talent professionalment al llarg dels segles. La majoria quedaven relegades a un espai domèstic i a obres de petit format per interpretar en privat. Tot i així, hi va haver excepcions, com Francesca Caccini, segurament la primera a compondre una òpera, tot un prodigi, i molt ben pagada, a la cort dels Mèdici. Una excepció que confirma la regla. Per això són tan necessàries les iniciatives per recuperar les dones compositores del passat (la International Encyclopedia of Women Composers en va recollir unes 6.000 a finals del segle XX), impulsar les professionals del present i fomentar que en el futur aquesta desigualtat, de les moltes que persisteixen, desaparegui. I, de pas, si algú s’anima a incloure Polygnota de Tebes a la Wikipedia, ho agrairem.

Es considera Polygnota de Tebes la primera dona dedicada a la música