La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joseph Beuys: xaman o clown?
La Virreina revisa l’art transformador d’un dels grans creadors del segle XX
Tots som artistes”, defensava, i quan una vegada el van increpar –“parles de tot sota el sol, excepte d’art!”– ell va respondre: “Tot sota el sol és art!”. Escultor, professor, activista polític, ecologista visionari i xaman que aspirava a curar els seus propis mals i els del món, Joseph Beuys (1921-1986) va ser un dels creadors més revolucionaris i influents de la postguerra, les idees del qual s’han filtrat de manera inesborrable en l’art del nostre temps. Una figura carismàtica i controvertida que “esculpia amb les paraules” i el treball del qual convida a reavaluacions contínues, com la que ara brinda La Virreina Centre de la Imatge, que s’avança a l’allau d’exposicions amb què museus de tot el món en celebraran el centenari.
Joseph Beuys. Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social (fins al 23 de maig) no és una reunió de les seves obres clàssiques (paquets i vestits de feltre, trineus amb torxes arrossegats per una Volkswagen...), sinó que se centra en l’artista “que baixa a l’arena dels esdeveniments, que no es queda a la llotja, i hi ha riure, histrionisme i incomprensió”, assenyala el comissari, Valentín Roma, que davant l’estereotip del xaman ens convida a tornar-lo a mirar com un clown. “Més poderós
–diu–, perquè des de la ironia es pot qüestionar de manera molt més profunda”.
L’exposició es nodreix bàsicament dels fons de l’Arxiu Lafuente de Santander i indaga en tres facetes essencials en la trajectòria d’un artista que es va negar a veure l’art i la política com a esferes separades i tot el que feia el convertia en una obra. En primer lloc hi ha el Beuys professor de l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf, que va abolir els requisits d’ingrés i els plans d’estudi i que el 1972 va ser expulsat després de convidar els alumnes rebutjats que s’unissin a les seves classes. Després, l’artista que va fundar el Partit dels Estudiants Alemanys, l’Organització per a la Democràcia Directa a través de Referèndum i el Partit Verd. I, finalment, el que va lliurar una ofensiva contra l’elitisme del món artístic destruint el concepte d’autoria i proclamant que qualsevol pot ser artista.
En cada un dels àmbits es reconstrueix una de les seves accions a la Documenta. La més monumental es va titular 7.000 roures. I consistia a plantar 7.000 roures per tota la ciutat de Kassel. Prèviament havia dipositat 7.000 grans pedres de basalt davant el Museu Fridericianum: fins que tots els arbres no estiguessin plantats les roques continuarien allà, creant consciència. Va tardar cinc anys a completar l’acció. Quan el seu fill va cavar l’últim clot, el 1985, Beuys ja feia un any que era mort.