La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Cal que publiquem un llibre cada dos anys?”
Borja Bagunyà, escriptor, publica ‘Els angles morts’
amb el temps i la narrativa. Bàsicament desencaixen el pacte habitual entre l’evolució del relat i el temps en què passen aquestes accions. Però aquest canemàs ha de ser implícit, ocult.
Fa crítica del sistema universitari, “el Funcionament”.
La universitat ha anat incorporant la idea de l’acreditació quantitativa. Ja no és un lloc on un individu pugui investigar sobre un tema que l’apassioni. S’ha convertit en una carrera d’obstacles, perquè els professors han de publicar no sé quants articles a l’any, en revistes indexades, que et donin punts, participar en congressos... Té més a veure amb tota una estructura de validació quantitativa que no pas amb una idea important. En Morella es troba atrapat en aquest sistema i necessita una gran idea. I això em serveix per preguntar si això mateix li pot passar a un artista o a un escriptor. Cal que publiquem un llibre cada dos anys? Al mercat i al sistema li interessa, però a l’art no sé si el beneficia o el dilueix.
Aquest Funcionament (“és així com funciona”, “les coses ja se sabien”) fa pensar en casos com el de l’Institut del Teatre. Absolutament. Totes aquestes maquinàries, com el que explica Kafka de la burocràcia, pressuposen que tothom sap com va. I aquest “ja se sap com va”, quan tu hi arribes, ningú t’ho explica. Però si preguntes o no hi encaixes, se’t penalitza. Tapa una realitat, que normalment és una asimetria de poder que beneficia el poderós.
Quins són els angles morts del títol?
Sempre hi ha alguns angles que se’ns escapen. I en la representació novel·lesca, també.