Atacs sense rocs a la faixa

Juan Bautista Martínez

Quan es competeix en una marató cal tenir molt de fons per córrer, com diuen els experts, en negatiu. És a dir, de menys a més. Quan s’afronta una cursa interminable es requereixen bones cames per esprintar als metres finals. No ho tenien fàcil els candidats del Barça, perquè la campanya electoral que ahir a la nit va arribar al final havia de ser de les més curtes i s’ha acabat convertint en una de les més llargues per culpa de l’ajornament en temps de la maleïda pandèmia.

No era senzill arribar a l’últim combat prodigant força. No es pot dir que no ho intentessin. Laporta, col·locat al centre del plató, va mostrar ofici, perquè d’això n’hi sobra, i va ser força més punyent, però va aparèixer amb la veu presa. Això sí, es va deixar anar i va abandonar per moments la contenció que l’acompanyava. A una banda Font, ara em poso les ulleres, ara me les trec, que va mirar de ser una mica més incisiu però no ho va acabar d’aconseguir, entre altres raons perquè les càmeres sembla que no l’estimen. A l’altra Freixa, a qui li encanta el cos a cos amb Laporta a fi de buscar els màxims vots possibles dels que no suporten l’expresident, però que ha de carregar l’etiqueta de continuista, encara que ell digui que no ho és, en una setmana molt negativa per a antics companys de viatge del líder de Fidels al Barça. “No facis trilerisme, Toni”, li va dir Laporta a Freixa. “No pares de mentir”, li va etzibar Freixa a Laporta. “Potser els bons que emeteu els compra Florentino”, va amollar Font al candidat d’Estimem al Barça. “Que poc que coneixes en Leo [Messi]”, va deixar anar Laporta al cap de cartell de Sí al futur. Fins i tot li va arribar a dir: “Vota’m”.

Moments d’intercanvi dialèctic per despertar un personal que corria el risc de quedar narcotitzat davant la repetició d’arguments que ja semblen un mantra buit.

Font va presumir d’experiència empresarial i de ser un bon gestor sota la bandera del canvi, Laporta d’estadista blaugrana i Freixa, molt pendent del temps que es concedia a cada candidat, de ser el campió si es fes un test de barcelonisme entre els tres. Cadascú va perseguir els vots com més bé va saber. Quedaran indecisos? Segur. Però més de 20.000 barcelonistes ja van votar per correu fins al 26 de febrer i res d’això no els afectava, ni tan sols si algú s’hagués tret alguna sorpresa del barret. Però el barret era buit. La sort està tirada.