La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una Copa entre amics
El primer esdeveniment esportiu sota sostre obert al públic del 2021 reuneix 1.150 aficionats en quatre partits
Volem veure l’afició de Granollers. On sou...?”. No hi ha resposta. “Vull veure la gent de Puente Genil! On és?”, s’esgargamella una altra vegada l’speaker en un majestuós i desolador WiZink Center. Resposta sorda en tots dos casos. Es va ocupar de respondre la música eixordadora dels prolegòmens, que es propagava per tots els racons d’un pavelló tristament buit, amb tot just dos centenars d’aficionats asseguts a les 14.000 localitats. I mig miler en el Barça-Logronyo. En tot cas, una discretíssima resposta popular en la primera jornada de la Copa del Rei, el primer esdeveniment esportiu a Espanya en recinte tancat que s’ha obert al públic aquest 2021.
És el que va voler la Comunitat
Els comentaris dels jugadors i el grinyol de les vambes van ser la banda sonora del pavelló
de Madrid quan es va oferir a acollir per segon any consecutiu la fase final del torneig del KO en format F8. Fent gala d’aquesta peculiar gestió que s’estila al Madrid Covid Free, el vicepresident de la Comunitat, Ignacio Aguado, presumia d’haver situat la capital com “el quilòmetre zero de l’esport abans, durant i després de la pandèmia”. Per això han obert les portes –de manera controlada– de l’antic Palacio de los Deportes del carrer Goya a fi de convertir la Comunitat en un “referent d’aposta per l’esport d’elit i de base”.
Una finalitat d’acord amb la pretensió de la Federació Espanyola de fer de Madrid “la capital de l’handbol”, tant amb la selecció –se l’espera el dia 13, en un amistós contra l’Argentina– com amb els tornejos domèstics, com ara la Copa.
I els jugadors, encantats de tenir un aparador de dimensions colossals. “Poder jugar aquí és un plaer”, deia Antonio García, del Fraikin Granollers. “Tant de bo Madrid fos la seu permanent de la Copa”, afegia el porter blaugrana Gonzalo Pérez de Vargas.
Per obrir les portes del WiZink al públic, Federació i Comunitat han aplicat unes mesures de seguretat exhaustives i un protocol preventiu a la premsa, personal d’organització i equips. Per començar, l’aforament s’ha limitat a un 10% de la capacitat total, amb només 1.500 localitats a la venda. Per a la primera jornada –quarts de final– es van vendre 1.150 entrades, segons la Federació. Els preus d’entre 9 i 17 € per dia col·laboraven a animar la venda...
Amb tot, la presència dels aficionats va resultar poc vistosa, ja que es van escampar en els quatre partits, i en el conjunt del mar de seients blaus es van diluir com a petites taques agrupades per nuclis familiars o d’amics.
A més a més, a causa dels tancaments perimetrals entre comunitats no hi ha hagut desplaçament de grups d’animació, i l’ambient ha resultat força apagat i asèpticament neutral. Com ja passa en els partits a porta tancada de la Lliga Asobal, els comentaris dels jugadors i el grinyol de les sabatilles són la banda sonora, només interrompuda per tímids aplaudiments.
Als accessos al WiZink Center hi havia més animació a les terrasses de la veïna plaça de Salvador Dalí que a les portes del pavelló. Control de temperatura, rentat de mans amb gel hidroalcohòlic i mascareta obligatòria formaven part
mitjans i les autoritats tenien un seient de separació a la llotja.
Avui, a les semifinals, i demà, a la final, el WiZink encara podria millorar els 1.260 aficionats que es van reunir a Badalona en el JoventutPartizan del setembre; la millor entrada en un recinte tancat en època de pandèmia a Espanya.