La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els 1.500, un embolic
Jakob Ingebrigtsen recorre contra la desqualificació i guanya l’or
Ha aparegut una meravellosa fornada de migfondistes europeus.
El tema és important, una mena de reivindicació dels corredors del Vell Continent, que discuteixen la supremacia als africans.
Els duels entre Jakob Ingebrigtsen i Marcin Lewandowski recorden altres temps, aquells anys vuitanta i noranta, amb Coe, Ovett, Cram i Elliott, i amb Herold i Di Napoli. I també amb els espanyols, amb Abascal, González i Cacho.
Ingebrigtsen i Lewandowski, noruec i polonès, es miren, s’estimulen i es desafien, i darrere d’ells s’obren pas altres forces, una magnífica generació d’especialistes espanyols: ara venen Adrián Ben, Saúl Ordóñez, Mohamed Katir, Mariano García (va guanyar la seva ronda dels 800 m), Sergio Paniagua, Llorenç Sales i, aquests dies a Torun, els més notables: Jesús Gómez i Ignacio Fontes.
19 podis sumava fins ahir el 1.500 espanyol als Euroindoor. (...)
La d’ahir, la dels 1.500 m, era una batalla de dos fronts. D’una banda lluitaven Ingebrigtsen i Lewandowski.
I de l’altra, Gómez i Fontes. Quan Ingebrigtsen mira Lewandoswki, hi veu un ogre.
Lewandowski és polonès i corria a casa, i aquests anys s’ha convertit en la bèstia negra del noruec: cada vegada que el petit dels tres germans corredors (20 anys) busca una proesa, Lewandowski se li posa al mig.
Ja li ha passat uns quants cops: una als Europeus indoor del 2019 (quan li va prendre l’or als 1.500), i una altra als Mundials a l’aire lliure d’aquell mateix any (li havia pres el bronze en aquella mateixa distància).
Li passaria ara per tercera vegada, aquests dies, a casa seva i davant la seva poca gent (es competeix sense públic a les grades)?
La pregunta tenia morbo i anticipava una batalla fascinant, ja un clàssic de l’atletisme europeu que cal analitzar al mil·límetre. S’interpretava que Ingebrigtsen necessitava la velocitat de creuer, el ritme que l’acostés als 3m35s, on l’escomesa final de Lewandowski, s’entén, perd eficiència. I això és ben bé el que va passar. Però es va formar un pilot de corredors en l’arrencada i Jakob Ingebrigtsen es va ficar en un bon embolic: mentre Lewandowski se situava al capdavant, amb la idea d’alentir el ritme, Ingebrigtsen, tancat, va trepitjar l’interior de l’anell al segon revolt. Després es va obrir pas enmig del pilot i va aparèixer al capdavant als 300 m, però els jutges l’havien caçat: la sort estava tirada.
Va continuar la prova i Ingebrigtsen va formar la fila índia, amb Lewandowski al darrere i els espanyols maniobrant, i es van succeir les voltes en 29 segons. La prova es va posar emocionant, apassionant per a l’espectador i un turment per als atletes: Jakob Ingebrigtsen no els donaria treva.
Va ser així fins al final: es van creuar els 800 m en 1m57s i el quilòmetre en 2m26s, i Lewandowski es mantenia a tres metres d’Ingebrigtsen i Jesús Gómez, a un pas del polonès, i així van pensar que arribaven a la meta, or (3m37s56), plata per al polonès (3m38s06), bronze per a Gómez (3m38s47) i medalla de xocolata per a Fontes (3m39s66), abans del debat al despatx. Els jutges van desqualificar Ingebrigtsen, els noruecs van recórrer contra la desqualificació i la decisió, a mitjanit, el va absoldre.
Avui Ingebrigtsen i Lewandowski es tornen a enfrontar, ara a les semifinals dels 3.000 m. I amb ells, més espanyols: Adel Mechaal i Mohamed Katir.
El partit que van disputar ahir al Palau el Barça i el Baskonia va ser indesxifrable. Tots dos equips van pujar en una muntanya russa que no va parar de pujar i baixar per a mareig de més d’un. Els blaugrana van aguantar drets, van somriure més a la foto i van firmar una triomf que ja els brinda dues victòries d’avantatge a la classificació d’una Eurolliga que afronta la recta final de la fase regular. Només queden sis jornades i la posició dels de Jasikevicius és envejable, tot i que la igualtat de la competició tant pot brindar un encreuament assequible com una tortura als quarts.
Pau Gasol no va assistir en directe al partit però, això sí, va anar a l’entrenament previ i va saludar els seus nous companys, igual d’indesxifrable la política que s’està portant des del seu fitxatge.
La primera pirueta de l’atracció la va agafar el Barça al capdavant. Imponents els blaugrana amb una defensa per emmarcar al primer quart, que va frenar el Baskonia en 4 punts, esquivant el rècord històric de menys punts anotats en un quart (2) pels pèls. El parcial de 25-4 que indicava el marcador després del primer cop de clàxon convidava a l’optimisme blaugrana. Però l’equip d’Ivanovic, fora de playoffs ara mateix, es jugava la vida al Palau i va aterrar per fi en el partit. No li va caldre ni tan sols fer gaires faltes per deixar el Barça sense anotar durant gairebé 7 minuts, i va ser capaç de retallar fins al 30-26 que va fer pujar Jekiri (minut 19), culminant un 0-16 de parcial. “Tants minuts dolents en playoffs et poden castigar molt”, alertava Jasikevicius després del partit. El lituà, a més, va confessar que ja ha votat per correu per a les eleccions de demà.
El Barça va continuar noquejat després del descans i un triple de Giedraitis va igualar les forces per primera vegada des del salt inicial (40-40, minut 26). Els de Jasikevicius es van estrènyer el cinturó i liderats per un rebel Mirotic van recuperar el comandament i van anar ampliant l’avantatge de mica en mica, i no el van deixar anar fins al final. Van certificar així un triomf vital que els fa més líders. Esclar que per arribar a Colònia serà aconsellable deixar les muntanyes russes i gaudir més dels cavallets.
El noruec va gestionar una cursa ideal però va perdre l’or temporalment per haver trepitjat l’interior
Jesús Gómez és bronze i Ignacio Fontes cau del podi després de la decisió del jutge al recurs noruec