La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més diputades i un pla d’igualtat
El Parlament de la XIII legislatura serà el més paritari i el pròxim Govern podria tenir una conselleria de feminisme
Les negociacions entre els partits per pactar la nova Mesa del Parlament avancen a ritme lent, però plogui o nevi divendres vinent –al límit del termini legal– se celebrarà la sessió constitutiva de la XIII legislatura, amb els diputats electes el 14-F. I, com un gest la setmana del 8 de març, serà la legislatura amb més presència de dones des del restabliment de la Cambra, el 1980: llavors van ser set, i ara, 64. Cal esperar que la Mesa, amb set membres, també sigui més paritària que l’actual, en què només una dona, Alba Vergés (ERC), era a la fotografia inicial, i com a secretària quarta.
La presència de dones sempre ha estat escassa als òrgans parlamentaris, encara que ara ja es percebi com una anomalia. En quatre dècades la Cambra ha tingut set presidents i dues presidentes: Núria de Gispert (2010-2015), de CiU, i Carme Forcadell (2015-2017), de JxSí. I tres vicepresidentes: Concepció Ferrer (CiU), Dolors Montserrat (PP) i Anna Simó (ERC). Pel que fa als grups parlamentaris, només hi ha hagut sis presidentes: Manuela de Madre (PSC-CpC), Alícia Sánchez-Camacho (PP), Inés Arrimadas (Cs), Mireia Boya (CUP), Marta Rovira (ERC) i Jéssica Albiach (CatECP).
La paritat a les llistes electorals es va imposar per una llei estatal el 2007, i, juntament amb una sensibilitat més gran dels partits polítics, en línia amb la percepció social, ha propiciat una presència més gran de dones a les cambres legislatives els últims anys. Ara bé, la llei no regula els òrgans de govern parlamentaris, en què s’imposa la inèrcia i els homes són majoria.
Així ha estat fins ara, però en l’última legislatura el Parlament va mirar de posar remei a aquest desequilibri. El Pla d’Igualtat, impulsat des de la institució i aprovat el gener del 2020 amb una vigència de quatre anys, al marge de la durada de les legislatures, és una iniciativa pionera que té com a objectiu “erradicar el patriarcat de la institució” i situar la Cambra catalana entre les més avançades d’Europa en igualtat de gènere. Entre els objectius del pla hi ha promoure la igualtat “efectiva” d’homes i dones a la Mesa del Parlament i de les comissions i la no discriminació del col·lectiu LGBTI. Perquè la paritat en aquests òrgans sigui obligatòria, però, caldrà reformar el reglament.
Aquesta legislatura un equip integrat per tots els grups parlamentaris i representants d’altres col·lectius de la Cambra, entre els quals els treballadors, ja ha traçat el full de ruta, a partir d’un informe a càrrec de la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra Tània Verge.
Entre les moltes iniciatives, aprovades per unanimitat, els nous diputats hauran de fer públic per primera vegada si subscriuen una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament psicològic o sexual, que també els insta a “cooperar diligentment” davant possibles denúncies. El protocol protegeix tots els col·lectius que interaccionen al Parlament (entre els quals assessors, periodistes o experts que vagin a declarar en una comissió) i es lliura als diputats amb la resta de la documentació quan van a recollir les credencials.
El compromís de tolerància zero amb la discriminació i l’assetjament està inspirat, entre d’altres, en el codi de conducta del Parlament Europeu, detalla Tània Verge, però aquí encara no és obligatori signar-lo, ja que per a això també caldria reformar el reglament. Aquesta setmana el grup de Vox anunciava, en un missatge a Twitter del seu líder, Ignacio Garriga, que “evidentment” els seus onze diputats no el subscriurien. Així constarà a la fitxa de cada diputat, juntament amb altres informacions, com ara la declaració econòmica –aquesta sí que és obligatòria– al web del Parlament.
“La declaració de tolerància zero no és simbòlica. Hi ha un coneixement públic de qui la firma i qui no –apunta Verge–. I, en tot cas, la iniciativa té dues fases de desplegament. La segona és la força normativa, vinculada a sancions, quan es modifiqui el reglament –afegeix–. El Parlament Europeu també va incorporar les sancions en revisions posteriors”.
A l’Eurocambra des del 2011 és obligatori que els diputats subscriguin el codi de bona conducta, en què s’especifica, entre molts altres requeriments, que “els diputats s’abstindran de qualsevol mena d’assetjament psicològic o sexual”. Si no signen la declaració relativa a aquest codi el reglament detalla que “no podran ser elegits per exercir càrrecs al Parlament o als seus òrgans, ni ser nomenats ponents ni formar part de delegacions oficials o negociacions interinstitucionals”.
Tots els eurodiputats espanyols, incloent-hi els quatre de Vox, l’han subscrit, segons confirmen al Parlament Europeu.
La diputada Jenn Díaz, portaveu d’ERC al grup de treball, subscriu la voluntat del Parlament d’avançar en aquesta línia .“El pla d’igualtat inclou una sèrie de recomanacions per als grups parlamentaris. Si volem que el compromís de tolerància zero sigui obligatori per als diputats ho haurem de debatre a la comissió de reforma del reglament del Parlament, que aquesta legislatura ha estat molt encallada”, assenyala.
La reforma del reglament del Parlament són paraules majors, ja que s’hi creuen els interessos dels diferents grups. Però si hi ha voluntat política almenys es podrien fer reformes puntuals a fi d’incorporar alguns dels objectius principals del pla d’igualtat.
En paral·lel al Parlament, el nou Govern de la Generalitat també podria incorporar avenços en matèria d’igualtat. ERC, un dels actors principals en les negociacions, portava al programa de govern la creació d’una conselleria de feminisme i igualtat. Fins ara aquestes competències estan assignades en bona part a l’Institut Català de les Dones, un organisme autònom de la Generalitat creat el 1989 i amb rang de direcció general dins l’organigrama del Departament de la Presidència.
MESA, GRUPS I COMISSIONS Obligar a la paritat als òrgans de govern de la Cambra requereix reformar el reglament
CRITERIS DIFERENTS A Brussel·les Vox va signar la declaració antiassetjament que no subscriu al Parlament
FEMINISME I CONSELL EXECUTIU L’Institut Català de les Dones ara té rang de direcció general a Presidència