Hi van faltar les abraçades

que en tot esdeveniment públic a Espanya sempre fallen els micròfons. Només li va fallar una mica a Trueba).

Vaig anotar un error inexplicable, a l’apartat In memoriam, que ret homenatge de memòria als artistes morts durant l’últim any: van oblidar Rosa Maria Sardà. Després un tuit dels Goya ho aclaria: ella no hi va voler constar.

La gala dels premis Goya 2021 suposarà una fita en la història dels premis del cinema espanyol. El ritme s’ha beneficiat de la sobrietat que les circumstàncies han imposat sabent fer de la necessitat virtut. Confirmem que menys és més, i fins i tot els agraïments s’han paït més bé pel fet d’estar filtrats per la pantalla de l’ordinador (i he vist minimitzades les arengues polítiques, llevat d’una d’Alberto San Juan a favor de l’habitatge públic).

Antonio Banderas va presentar la gala amb aplom i s’ha adornat amb un parlament bonic en un homenatge de visibilitat als xofers, electricistes, taquillers, càtering, ajudants... a tots els professionals anònims que construeixen l’univers dels rodatges cinematogràfics, ara enyorats.

Un contrapunt deplorable, finalment: per l’àudio de la transmissió de TVE s’hi van colar certs comentaris molt sexistes i barroers (de fotògrafs, tècnics, transeünts?) sobre algunes de les dones participants en la gala. Com si els follets de la tele busquessin tema de tertúlia per demà, que celebrem el 8 de març...