La Vanguardia (Català-1ª edició)
Manual d’instruccions del nou Govern
ERC i Junts es recepten lleialtat, solvència i treball en equip; passar de les paraules als fets ja és una altra qüestió. Junts no revelarà el futur de Borràs mentre no hi hagi acord sobre el repartiment de la Mesa del Parlament
Pere Aragonès vol ser president en primera votació i no esperar a diumenge de Rams, o sigui que avui ERC, Junts i la CUP emprenen un esprint negociador per arribar divendres a la constitució del Parlament no només amb un pacte sobre la Mesa, sinó que estableixi les bases del futur Govern. Se subratlla el bon to de la negociació en públic i es manifesta la inquietud pel pas lent en privat, però els socis actuals tenen clar quin ha de ser el manual d’instruccions del nou Consell Executiu: lleialtat, solvència, treball en equip... Passar de les paraules als fets ja és una altra qüestió.
La via ràpida que anhelava ERC va topar primer amb els aldarulls després de l’empresonament de Pablo Hásel i després amb la dificultat de conjugar els tempos de la CUP i de Junts. Aragonès es limita a llançar missatges d’urgència, davant la crisi econòmica i el calendari politicojudicial: l’Eurocambra decideix al ple que arrenca avui sobre la immunitat de Carles Puigdemont i el Suprem té a les mans la semillibertat d’Oriol Junqueras.
El presidenciable es reserva per a la resolució final de la negociació, però té perfilat quin tipus de Govern vol dirigir. El 2003 Pasqual Maragall va inventar comissions transversals de conselleries que no van servir per frenar el Dragon Khan, i ara Aragonès advoca per una nova estructura que eviti els compartiments estancs i per incorporar perfils professionals que vagin més enllà de les fronteres dels partits. Tanmateix, a Junts volen garanties de quotes de poder definides. En teoria perquè no es poden permetre “baralles al cap de tres setmanes”, i a la pràctica perquè han vist que ERC premiava la CUP en la negociació, en lloc dels seus 32 escons .
La setmana passada es va tancar amb avenços sobre el full de ruta en defensa de l’autodeterminació i l’amnistia i es va establir la dinàmica de treball sobre el programa de govern, amb carpetes sectorials i els equips de negociació ampliats, fins a la dotzena de membres per partit, en el cas de Junts i ERC. Les cites continuen sent bilaterals entre independentistes, i els republicans mantenen la mà estesa als comuns.
No obstant això, més enllà del programa hi ha dos elements clau per al pacte final. Difícilment les assemblees de la CUP apostaran per participar en el Govern –suposaria pair més contradiccions de les que la formació està disposada a assumir– , però allargaran el debat pràcticament fins a la vigília de la constitució del Parlament. I Junts manté amb pany i clau la decisió sobre el futur de Laura Borràs, i no perquè estigui definida.
La presidència del Parlament és una destinació viable que fins i tot defensen a l’equip de capçalera de Carles Puigdemont. Es planteja com una oportunitat per apuntalar una defensa política a la causa judicial per la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes que ara tornarà al TSJC. Però el problema arribaria abans que una hipotètica condemna, i és a l’article 25.4 del mateix reglament del Parlament.
La Mesa està obligada a retirar de manera immediata els drets i deures parlamentaris quan es confirmi l’obertura de judici per delictes “vinculats a la corrupció”. Borràs està investigada per presumpta prevaricació, frau, malversació i falsedat documental. En la mateixa situació es trobarien Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, d’ERC, processats i en espera de judici per l’organització de l’1-O i a qui s’atribueixen delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. La majoria independentista a la Mesa és clau per determinar el futur de Borràs –si aquest passa pel Parlament i no el Govern–, i la CUP està disposada a liderar la confrontació des d’allà.
Sense que s’hagi abordat el repartiment de càrrecs de la Mesa en una reunió d’ERC, Junts i els anticapitalistes, la decisió de l’equip que lidera Jordi Sànchez és no revelar els noms que postularà, sempre amb la presidència com a objectiu. Així es volen evitar “debats estèrils i polèmiques” sobre els elegits, però també eliminar qualsevol opció de veto entre independentistes. “Si les bases de l’acord estan ben situades, la Mesa no hauria de ser un problema”, assenyalen a Junts.
El mateix esquema és el que vol mantenir la direcció de la formació en la negociació sobre la composició del Govern. Un hermetisme que també comença a fer estralls a Junts. A les càbales dels consellers en funcions amb aspiracions de continuar s’hi afegeixen les dels aspirants a arribar-hi. Si el Govern ha de canviar de dinàmiques, a Junts s’ha imposat el manual de Jordi Sànchez, gestionar els silencis... I la convicció que “una legislatura com la passada no se la mereix ningú”.
@igpagan / igarcia@lavanguardia.es