La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una altra Copa d’un glop
El Barça no dona cap opció a l’Ademar i guanya el 25è títol del torneig, el 8è seguit
La serpentina daurada i el cava van tornar a caure al mateix costat. Al podi dels campions hi va pujar el de sempre. Ara com ara el Barça continua sense tenir rival en les competicions espanyoles. Per molt que pesi la fatiga i tingui un mal dia, fins i tot dos. Però no tres. A la final de la
Copa del Rei va apallissar el rival de torn, el sisè diferent en vuit assalts, un Ademar molt digne, però que li va durar 20 minuts. Així que el conjunt blaugrana va desplegar la seva velocitat es va acabar la final. El Barça va acumular seva vuitena Copa consecutiva, la 25a del seu palmarès, el dia que Raúl Entrerríos, MVP, s’acomiadava del torneig.
Després dels ensurts de quarts i semifinals contra el Logronyo i el Fraikin Granollers, el Barça es va sortir a distanciar de seguida i va establir un 1-3 gràcies a la velocitat d’Aleix Gómez, però fallava en els llançaments de llarga distància, amb errors successius de Mem –amb un pobre 1 de 4–, N’Guessan i Ariño. Møller des de la porteria tenia més punteria en el 3-5 coast to coast.
Per la seva banda, l’Ademar, amb ordre defensiu, s’animava perquè tenia un sensacional Ghebdane de porter, que s’escalfava amb 6 parades en 12 minuts i aturava l’escapada blaugrana. Per poc temps.
La primera ratxa del Barça va arribar aviat, amb un parcial de 0-4 que va executar Fàbregas i Janc a la contra, i Entrerríos, que van portar a un dissuasiu +6 (7-13) als 19 minuts per encarrilar la final. Cadenas havia de demanar el segon temps mort per evitar l’esquerda prematura i allargar la resistència si volia que la final durés una mica.
Li va servir de poc perquè el Barça ja estava llançat i no volia sotracs. Møller hi va aportar 6 aturades, i l’equip hi va posar una marxa més, va accelerar a fons i es va plantar amb un altre parcial demolidor, un 1-5, en un +9 que deixava liquidada la final (10-19) al minut 25. L’Ademar va encongir una mica el marcador abans del descans amb un 3-0 que va portar al 13-20.
Després de passar pels vestidors, amb Pérez de Vargas a la porteria, el Barça es va consolidar en la defensa i va eixamplar la renda. És un espectacle veure defensar aquest equip, guanyi de 9 o de 4, perquè viu cada acció com si s’hi jugués la vida; l’èxit del gen competitiu que ha sabut implantar Pasqui, que ha conquerit la 10a Copa en 13 anys, amb què iguala el rècord de Valero Rivera.
“Me’n sento orgullós; sens dubte és perquè tinc un tros d’equip cada any i en cada competició s’hi deixa l’ànima. Sense els jugadors no en tindria cap, els estic molt agraït”, comentava el tècnic barcelonès.
Amb el +9 del 20-29 d’Aleix la final va quedar liquidada definitivament quan faltaven 14 minuts. Pasqui
va substituir Entrerríos, que va rebre l’ovació del WiZink Center premiant-ne l’entrega a la seva última final de Copa, la 9a que guanya (8 amb el Barça, 1 amb l’Ademar).
“A aquesta Copa li hem de donar el mèrit que té. Hem estat francament bé pel moment de temporada en què estem. Ens ha tocat patir. L’equip s’ha sabut agafar a la pista. L’hem encertat en les rotacions perquè Jure, Tim i Raúl ens han donat minuts de qualitat. És gràcies al tros de plantilla que tinc”, destacava Pascual, que creua els dits per la diàspora de les seleccions. Només tres blaugrana van tornar ahir a la nit amb autocar a Barcelona.
“Em sento orgullós de la desena Copa; sens dubte és perquè tinc un tros d’equip que es deixa l’ànima”