El cop d’Arrimadas

La decisió de Ciutadans de donar suport al PSOE a la comunitat de Múrcia per desbancar el PP té una gran transcendència per al futur de la formació taronja a Espanya. Just quan s’havien iniciat converses entre les cúpules del PP i Cs per plantejar la fusió dels dos partits, el moviment de Múrcia suposa l’aposta decidida d’Inés Arrimadas per intentar que el seu partit subsisteixi com a formació frontissa i no acabi subsumit dins de les files populars.

El que va venir després de l’anunci a Múrcia amb la picabaralla en la Comunitat de Madrid sobre si va ser abans l’ou (moció de censura) o la gallina (eleccions anticipades) té també una evident importància al tauler polític espanyol, però el que suposa un canvi estratègic de pes és l’actitud de Ciutadans.

Les converses exploratòries entre PP i Cs avançaven tan bé, segons alguns interlocutors, que quan va sortir ahir la notícia de Múrcia, hi va haver qui es va pensar que la direcció taronja en aquesta comunitat havia actuat a esquena d’Inés

Arrimadas. Però no va ser així. No se sap fins a quin punt ha pogut influir en l’ànim de la cúpula de Cs el gradual acostament d’Albert Rivera a l’actual PP de Pablo Casado. El cert és que la moció de Múrcia va ser un cop inesperat per a la direcció popular, especialment per al número dos del partit, el secretari general Teodoro García Egea, que és natural d’aquella comunitat. De tota manera va ser ell qui es va assabentar dimarts a la nit de l’operació i ja va prevenir Casado i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que alguna cosa estava passant a Cs. Ja fa temps que la presidenta madrilenya ho tenia tot preparat per avançar els comicis davant les sospites que podria gestar-se una moció de censura contra ella. Mentre s’espera que es prengui una decisió definitiva sobre si Ayuso pot convocar eleccions o si, per contra, ha de sotmetre’s a l’esmentada moció que l’enviaria a l’oposició, el que queda clar és que la política espanyola s’ha instal·lat en l’agitació permanent.