La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron obre parcialment els arxius de la guerra d’Algèria
El president francès fa un nou pas per “reconciliar les memòries”
Emmanuel Macron, de 43 anys i crescut en una França que volia oblidar el trauma d’Algèria, prossegueix amb la seva autoimposada missió de “reconciliar les memòries”. El president ha decidit facilitar, de manera àmplia però no total, l’accés als arxius de l’Estat, fins a l’any 1970, que estaven classificats per raons de seguretat nacional. Això inclou, per tant, molts documents de la guerra d’Algèria (1954-1962).
L’obertura dels arxius va ser una de les recomanacions fetes per l’historiador Benjamin Stora, que el gener passat va lliurar a l’Elisi l’informe que li havien encarregat sobre les vies per normalitzar les relacions amb Algèria i per fer les paus entre els diversos col·lectius francesos afectats per la colonització del país nord-africà i la seva guerra d’independència. Entre aquests grups, amb sensibilitats molt diverses, figuren els excombatents i les seves famílies, els pieds-noirs (civils francesos que vivien a Algèria i van ser expulsats) i els harkis (algerians que van lluitar amb l’exèrcit francès i van patir per aquesta raó una cruel repressió o exili, sent acusats de traïdors a la seva terra).
Segons el comunicat que va fer públic l’Elisi, Macron està “decidit a afavorir el respecte de la veritat històrica”. La desclassificació de documents segueix un tràmit burocràtic complex. Fins ara els funcionaris havien de posar un tampó, full per full, als documents sol·licitats pels historiadors. Això implicava un control molt estricte del contingut. A partir d’ara, el tampó es posa en una sencera caixa de documents, per la qual cosa la supervisió serà més lleugera. Tot i això, hi continuarà havent informació sensible que no es divulgarà, per exemple la relativa als assajos nuclears que es van realitzar durant els anys seixanta al Sàhara algerià. El president estima que es tracta de documents que afecten la seguretat nacional i han de continuar sent secrets.
Fa una setmana, Macron va fer
La informació més sensible, com la relativa als assajos nuclears al Sàhara, continuarà sent secreta
un altre gest molt simbòlic. Va reconèixer per primera vegada la responsabilitat de l’Estat francès en la tortura i l’assassinat de l’advocat independentista algerià Ali Boumendjel, el 1957. Hi va haver molts casos semblants. Si el procés de reconciliació avança, París espera reciprocitat d’Alger, és a dir, que les seves autoritats admetin les múltiples atrocitats comeses contra civils francesos indefensos.
No serà fàcil fer progressos perquè França i Algèria se sentin còmodes amb la feina de veritat històrica. Topen sensibilitats i interessos polítics. Hi ha afers difícils com els milers de desapareguts. La guerra de la independència també és el mite fundacional del règim autoritari algerià, que està en crisi. A la mateixa França encara hi ha sectors nacionalistes que es resisteixen a reconèixer culpes. La ultradreta de Le Pen sempre ha explotat aquests sentiments. Tampoc no hi ajuda el clima d’atemptats gihadistes dels últims anys i la radicalització islamista, que l’Estat francès vol combatre amb una nova llei.
La guerra d’Algèria actua com a combustible per al discurs victimista d’una part dels musulmans francesos. Macron intenta, precisament, que la veritat surti a la llum perquè el passat es paeixi millor i es pugui superar.