La Vanguardia (Català-1ª edició)
Del 9 a l’11 de Downing Street
Boris Johnson està convertint el pis del costat en una sala de premsa a l’estil de la Casa Blanca
Boris Johnson només té diners per pujar un miserable 1% els sous de les infermeres/infermers, i això que agraeix que li salvessin la vida quan va agafar el virus, però en canvi ha trobat la manera de treure lliures esterlines de sota de les pedres, o de les branques dels arbres, per renovar el seu pis al número 11 de Downing Street, convertir el número 9 en una sala de premsa a l’estil del de la Casa Blanca i construir una situation room similar a la que tenen els presidents nord-americans per respondre a crisis terroristes, epidèmies i situacions d’emergència. En total, uns catorze milions d’euros.
El projecte més costós és el de la situation room, un centre de control dotat de la més moderna tecnologia que ha d’estar a punt per a l’estiu, amb telèfons vermells i de tots els colors, i una pantalla gegant de televisió des de la qual pugui seguir via satèl·lit moviments de tropes, llançaments de drons, rescats d’ostatges i el que faci falta. Però el més polèmic, amb diferència, és la remodelació del número 11.
Encara que sigui el número 10 el que s’emporta la fama per ser la residència oficial del primer ministre, on té el seu despatx, rep i complimenta líders estrangers (la taula en forma de o pot donar cabuda a setanta comensals), des de Tony Blair tots els primers ministres viuen a l’11, el pis del costat, que és més ampli. El dirigent laborista va proclamar que ni boig no pensava dormir al mateix llit que els seus antecessors conservadors, i (almenys en això, en altres coses com la guerra de l’Iraq és un altre cantar) va complir la seva paraula.
Però a Carrie Symonds, la jove parella del premier, no li agrada la decoració, que ha criticat com “de John Lewis” (uns grans magatzems de classe mitjana que serien l’equivalent d’El Corte Inglés), i ha encarregat la seva remodelació a una de les dissenyadores més cares que hi ha al mercat. El problema és que la factura puja a 240.000 euros, dels quals l’Estat només en paga 35.000. La resta, de la seva butxaca.
Per sobre del meu cadàver!, ha dit Johnson, que es queixa que el sou de 175.000 euros a l’any no li arriba ni per a pipes (a més que està acostumat a un bon tren de vida, ha de finançar dues exdones). Ni ell ni la Carrie no són particularment frugals, i durant l’últim any s’han gastat 15.000 euros perquè els enviïn menjar ecològic i productes gurmet de Daylesford, una marca bastant pija que és com si fos una delicatessen de luxe. Home de recursos, encara que no sempre siguin estrictament legals (com la decisió de suspendre el Parlament), creu que ha trobat dues possibles fórmules, finançar les obres demanant diners als donants del Partit Conservador, o crear una fundació caritativa que faci les funcions d’un micromecenatge.
Però resulta que les donacions, segons la llei, han de ser per ajudar un partit a guanyar les eleccions, no per canviar la cuina, la moqueta i el paper de les parets del primer ministre i la seva nòvia, i que els qui les fessin sens dubte esperarien favors a canvi. Tot una mica tèrbol. I pel que fa al fons caritatiu, doncs el mateix, que ha de ser per ajudar els pobres, i el primer ministre no ho és, per més que ell s’entossudeixi en què sí.
També té molts detractors la conversió del número 9 –tradicional
residència dels whips o encarregats de mantenir la disciplina de partit– en una sala de premsa com la de la Casa Blanca, des d’on la nova portaveu, Allegra Stratton (amiga de la Carrie per cert), farà rodes de premsa diàries. El projecte costarà tres milions i mig d’euros, que les infermeres diuen que es podrien dedicar a millorar la sanitat pública en comptes de la imatge del líder.
Els Blair, els Cameron i els Johnson han fet reformes al seu gust al número 11 (que abans era la residència del ministre d’Economia), però no així Theresa May ni Margaret Thatcher, que diu la llegenda que es va passar tota la guerra de les Malvines sense posar-se el pijama per estar vestida i en condicions de reunir-se dignament amb ministres i militars en qualsevol moment del dia o la nit. No hauria suportat les grenyes de Boris.
El número 10, una antiga cerveseria, és la residència del primer ministre britànic des del 1735, ha rebut l’impacte de bombes de l’IRA i de Hitler i ha estat escenari d’anuncis històrics sobre el final de l’Imperi, declaracions de guerra i crisis de tota mena. A partir d’ara es faran des del número 9, la porta del costat. I a l’11 hi haurà cuina i banys nous.
El premier i la nòvia es gastaran 240.000 euros en la cuina i els banys, i a empaperar les parets del número 11