La Vanguardia (Català-1ª edició)
De ‘community manager’ a lideressa emergent
Isabel Díaz Ayuso va ser una aposta personal de Pablo Casado
El gener del 2019, quan va ser designada com a candidata del PP a la presidència de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso tot just disposava de quatre mesos per donar-se a conèixer a l’electorat i convence’l que ella, que tres anys abans gestionava el compte de Twitter d’en Pecas –el gos d’Esperanza Aguirre–, era l’adequada per renovar un PP que feia més de vint anys que controlava l’executiu regional.
El partit donava símptomes d’esgotament, asfixiat pels casos de corrupció. Les seves primeres decisions com a nova líder ja van donar compte de la seva gosadia.
Confiant la seva campanya a Miguel Ángel Rodríguez, que va ser secretari d’Estat de Comunicació del govern espanyol en l’etapa més aspra de José María Aznar i conegut per l’acrònim MAR, tots dos van polir el liberalisme d’ocurrències de l’escola Aguirre.
Va farcir les seves aparicions públiques de titulars molt eficaços, com el d’aquell dia que va dir que enyorava els embussos les nits de cap de setmana que la regulació del trànsit del govern de Manuela Carmena havia fet desaparèixer.
Ara, dos anys després, i amb la primera premissa –la popularitat– complerta amb matrícula d’honor, Ayuso vola sola.
Mantenint se suposa que intacta la confiança del seu principal valedor, Pablo Casado, però amb un estil que amoïna dirigents del PP, s’ha convertit en una mena de segona oposició al Govern central presidit per Pedro Sánchez, tot i que aquesta manera de fer dificulta algunes estratègies de la resta de barons del partit, especialment en matèria de sanitat i fiscalitat.
Una manera de fer política sense aixecar el peu de l’accelerador orquestrada per MAR, el seu cap de gabinet, i José Luis Carreras, el seu cap de premsa. És l’estil que ahir va desembocar en la dissolució de les Corts i la convocatòria d’un avançament electoral sense ni tan sols esperar, ni donar opció, que Ciutadans a Madrid donés la seva opinió sobre la moció de censura a Múrcia.
És “un caprici personal” que a Ciutadans qualifiquen de “temerari” i que atribueixen “al seu entorn”. És a dir, a MAR, a qui en les tertúlies polítiques madrilenyes qualifiquen com el vicepresident oficiós de la Comunitat i l’artífex del perfil d’Ayuso.
En el que sí que tenen raó els que veuen en MAR un faedor polític és que es va proposar des del primer moment de fer de la presidenta madrilenya una líder nacional, amb la mirada posada en un futur indeterminat, com va fer amb José María Aznar des de Castella i Lleó. I això ha irritat al si del PP, que li retreuen que no pensa en el partit ni es recorda de qui la va posar on és.
Després de dos anys de govern, Ayuso vola sola, i de vegades en sentit contrari al PP