La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez veu superats tots els seus càlculs amb la reacció d’Ayuso
Els càlculs inicials de la Moncloa i la direcció del PSOE ahir es van acabar veient sobtadament desbordats, fins al nivell reconegut de “terratrèmol”, que va convidar Pedro Sánchez a reunir-se d’urgència a Ferraz, en un dinar convocat a tall de gabinet de crisi sobrevingut, amb José Luis Ábalos, Adriana Lastra, Santos Cerdán i el líder dels socialistes madrilenys, José Manuel Franco. El manual d’estratègia de Sánchez recepta reconvertir cada crisi en una oportunitat, però l’imprevist canvi de l’escenari polític ara com ara ofereix al PSOE més incògnites que no pas certeses.
Les molt discretes negociacions entre el PSOE i Cs per desallotjar el popular Fernando López Miras de la presidència de Múrcia van arrencar “des de baix”, al mateix territori, però amb Ferraz i la Moncloa “totalment informats”. Sota l’atenta mirada i l’aval d’Ábalos, Cerdán i Francisco Salazar, segons fonts socialistes. El calculat moviment a Múrcia amb què dimarts se’n van anar a dormir a la Moncloa i la direcció del PSOE –“ja està fet”, van celebrar–, va culminar amb èxit a primera hora del matí d’ahir amb el registre d’una moció de censura que va agafar el Partit Popular amb el peu canviat. Tanmateix, els socialistes donaven per fet que el cop d’efecte a Múrcia no provocaria moviments en altres territoris, almenys de manera immediata. El moviment estava delimitat a Múrcia, en espera, en tot cas, de veure com afectava les relacions entre el PP i Cs.
Però la reacció fulminant de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, anunciant la ruptura del seu pacte amb Cs, la dissolució de l’Assemblea i la convocatòria d’eleccions per al 4 de maig, va ser al PSOE a qui va agafar amb el peu canviat. Les conseqüències del moviment a Múrcia no s’havien mesurat a la Comunitat de Madrid, un fet que va encendre totes les alarmes del PSOE. Com a primera reacció d’urgència, el grup socialista a l’Assemblea va registrar a corre-cuita una moció de censura contra Ayuso, amb el portaveu Ángel Gabilondo com a candidat a substituir-la, per intentar bloquejar les eleccions. Però l’embolic jurídic sobre la prevalença dels comicis o de la moció de censura aboca a un dur litigi que genera dubtes fins i tot entre els socialistes.
L’amenaça sobtada d’unes eleccions a la Comunitat de Madrid trobava el PSOE, per començar, sense cap de cartell per als comicis. El mateix Sánchez va obrir un procés de renovació
Un avançament electoral a Madrid podria frustrar el pla d’impulsar un nou candidat del PSOE
de lideratges de cara, sobretot, a Andalusia. Però a Madrid es pretenia construir una candidatura socialista “a foc lent”, més a mitjà que a curt termini, per a la qual es buscava una dona que s’enfrontés a les urnes amb Ayuso. L’exministre Gabilondo, malgrat que va guanyar les últimes eleccions autonòmiques, ja es donava per amortitzat i va ser situat com a aspirant a Defensor del Poble en les negociacions amb el PP, ara altre cop frustrades, per renovar els òrgans constitucionals. Les travesses socialistes, a la recerca de repetir l’“efecte Illa” a Madrid, van tornar a apuntar a dues ministres de Sánchez: la de Defensa, Margarita Robles, i la d’Indústria, Reyes Maroto. I ahir el risc d’eleccions anticipades va obligar a precipitar aquest debat al PSOE.
No obstant això, Robles va voler tornar a defugir la seva possible candidatura, igual que quan es va estudiar el seu nom com a candidata a l’Ajuntament de Madrid. “Em veig com a ministra de Defensa”, va concloure ahir altra vegada. I per més que alguns dirigents l’assenyalin, a la direcció del PSOE també ho descarten, mentre apunten que Gabilondo, molt probablement, repetirà com a candidat electoral... si finalment hi ha eleccions.