Reialesa i realitat

Josh O’Connor és l’actor que es posa en la pell de Carles d’Anglaterra en la tercera i la quarta temporada de The crown. Per interpretar-lo va comptar amb un professor de dialecte perquè el seu accent fos perfecte i un director de moviment a fi que el seu llenguatge del cos fos creïble. Jo vaig poder veure de prop el príncep de Gal·les en un viatge del llavors príncep Felip, d’això fa vint anys, i reconec el bon treball de l’actor (més enllà que no té el cap cot), encara que penso que el guió de la sèrie el caricaturitza massa com un personatge perdut. No deixa de ser rellevant que en un capítol se’l vegi interpretant en els seus anys universitaris Ricard II, un monarca dèbil que va acabar destronat i a qui Shakespeare li fa dir a la seva esposa en la tragèdia: “En realitat, el rei soc jo”.

Els guionistes de The crown acaben salvant la institució i Elisabet II, però l’hereu no surt ben parat de la sèrie. I ara, els ducs de Sussex semblen voler inspirar un capítol extra amb la seva entrevista amb Oprah Winfrey, on torna a quedar com el dolent de la pel·lícula. La parella dona la cara per la reina, però en canvi es mostra molt dura amb el príncep de Gal·les. Sorprèn sentir les paraules demolidores de Harry amb el seu pare, de qui assegura sentir-se dolgut amb el comportament que ha tingut amb ells. La preocupació de la casa reial britànica és que l’entrevista a la CBS (venuda a 70 televisions) es compari amb la que li va fer la BBC a Diana fa vint-i-cinc anys, on va revelar que en el seu matrimoni eren tres. En aquesta ocasió, Meghan Markle ha acusat la família reial de voler silenciar-la i d’interferir en el seu matrimoni amb falsedats.

La guerra dels Windsor és un mal negoci per a la institució, i els intents de desacreditar els ducs de Sussex, a la qual cosa s’han prestat algunes plomes cortesanes, un error. S’han afanyat a filtrar informacions que perjudiquen Meghan, com les acusacions d’assetjament laboral al personal de palau o el regal d’unes arracades de brillants del príncep saudita Bin Salman, que no resulten una bona estratègia. El mal és que Elisabet II no disposa d’un primer ministre com Tony Blair, que va salvar la corona després de l’accident mortal de lady Di a París.

El príncep Carles és un home culte, fet a l’antiga i que ha prioritzat la seva felicitat. A The crown diu una frase que asseguren que va pronunciar i que és el seu destí: “Fins que la meva mare no mori, no em podré sentir completament viu”. No és fàcil afrontar l’ànsia d’estar tota una vida esperant ser rei i haver de viure amb això.

Com a ‘The crown’, el príncep Carles és el dolent en l’entrevista als ducs de Sussex