La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un pol de la nova globalització
perifèric que preserva el misteri i la capa daurada de l’insider que ha fet una aposta a tot o res. Per exemple, el seu paper com a màxim responsable d’un organisme que depenia de la Generalitat li va generar sentiments ambivalents, com em va confessar en una llarga entrevista, en part inèdita; n’estava satisfet, però pensava que això li havia robat massa temps per a la creació. Tres quarts del mateix es podria dir del seu important paper a les bambolines de la relació entre la monarquia i Jordi Pujol, tasca molt complicada que l’havia situat enmig d’equilibris agònics que, finament, el van cremar. El perifèric s’enyorava d’alguna cosa quan l’insider més lluïa a l’aparador de la fama.
Tornem al jove Porcel. La modernitat catalana que es va forjar durant la dècada prodigiosa (malgrat la dictadura i malgrat els prejudicis d’unes classes dirigents que volen i dolen) té en Porcel un dels seus tres mosqueters. Els altres són dos talents de la mateixa generació: el cantautor Raimon i el dramaturg Josep M. Benet i Jornet, nascuts ambdós el 1940, tres anys després que el mallorquí. Al vent, el gran primer èxit de Raimon, és del 1962, i Una vella, coneguda olor, l’obra de debut de Benet i Jornet, és del 1963. La societat necessita respirar, la guerra va quedant enrere, els fills ja no fan servir les paraules dels pares. Raimon, Benet i Jornet i Porcel són tres joves titans d’una cultura i una llengua que perviuen contra gairebé tot, inclòs un Estat que vol convertir la catalanitat en simple “peculiaritat regional”. Els tres són perifèrics, els tres connecten amb el futur i el món, sense falsos cosmopolitismes: un valencià, un barceloní de barri i un mallorquí. Aquesta gent creu en el país. La perifèria salva el centre.
Els temps estan canviant. Quan Porcel arriba a Barcelona, fa pocs mesos que Bob Dylan canta les seves primeres cançons als clubs de Greenwich Village. El Pla d’Estabilització apuntala el règim: la podridura només es veu superada per una gran indiferència. Aquell jove d’Andratx, que no s’assembla a ningú, porta llibertat dins la maleta.
El perifèric Porcel s’enyorava d’alguna cosa quan l’‘insider’ més lluïa a l’aparador de la fama