A 18.000 quilòmetres

Mancats del fastuós festival de martingales que de manera generosa ens ofereix la família reial espanyola, els habitants del Regne Unit s’han de conformar amb batalletes familiars sense gaire al·licient ni comptes offshore. L’última és l’entrevista que Meghan Markle i el príncep Enric, popularment coneguts com a ducs de Sussex, van concedir a Oprah Winfrey dies enrere. A la reina Elisabet II no li ha agradat; l’ha entristida.

Un dels efectes col·laterals de l’entrevista s’ha notat a Austràlia, on el sentiment republicà ha revifat. Elisabet II no sols és reina del Regne Unit, sinó també governadora suprema de l’Església d’Anglaterra i sobirana de quinze estats més: el Canadà, Jamaica, Barbados, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, Saint Christopher i Nevis, Nova Zelanda i també, esclar, Austràlia.

El 1999, en aquest país entre l’Índic i el Pacífic es va celebrar un referèndum perquè la població votés si volia continuar sent una monarquia o constituir-se com a república. Va guanyar la primera opció per més de nou punts. Però ara, després d’haver

Els efectes col·laterals de l’entrevista d’Oprah Winfrey han arribat fins a Austràlia

vist l’entrevista, la situació està canviant. Sandy Blair, líder del moviment republicà, diu que queda clar que la família reial està del tot desconnectada de l’Austràlia moderna: “Hauríem de triar el nostre cap d’Estat pels seus mèrits i la seva habilitat per treballar bé per Austràlia i no per ser fills dels seus pares”. Malcolm Turnbull, que era primer ministre en l’època del referèndum, opina de manera semblant: “El nostre cap d’Estat hauria de ser un de nosaltres, no la reina o el rei de Gran Bretanya. Hem d’estar tan orgullosos dels nostres compatriotes que hauríem de dir que només un australià seria idoni per convertir-se en el nostre cap d’Estat”. Diu també que “hi ha més elisabetians que no pas monàrquics”, una cantarella que, convenientment adaptada, aquí hem sentit sovint al llarg de les últimes dècades. També diu que el moment arribarà “after the end of the Queen’s reign”. Només els cal esperar que es produeixi el desenllaç, inevitable però gens imminent. Cal tenir en compte que la progenitora d’Elisabet II va viure fins als 101 anys, gràcies en bona part als gintònics que Alfred Romagosa li preparava al Ritz londinenc. Però hem de recordar que Romagosa és actualment el cap de sala del restaurant Fermí Puig, la qual cosa fa que no visqui a Londres i no pugui ajudarla a refer-se de la tristesa.