La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia i la Xina pacten construir plegats una estació a la Lluna
L’aliança entre els gegants Rússia i la Xina es podria fer realitat a la Lluna. L’agència espacial russa va informar ahir que ha signat un acord amb la seva contrapart xinesa per construir de manera conjunta una estació científica permanent al satèl·lit terrestre, possiblement en la seva superfície, i que estarà oberta a l’ús d’altres països.
El director executiu de Roscosmos, Dmitri Rogozin, i el director de la xinesa CNSA, Zhang Kejian, van signar dimarts per videoconferència, i en nom dels seus respectius governs, un memoràndum d’entesa per cooperar en la creació de l’Estació Científica Lunar Internacional.
Els plans per arribar a Mart, en què estan implicats diversos països, no és motiu per deixar de banda el cos celeste més pròxim al nostre planeta, el seu propi satèl·lit natural. La cooperació entre Rússia, veterà en la cursa espacial, amb el seu rival de la guerra freda, els Estats Units, i la Xina, gairebé nouvingut, implica tant l’estudi de la superfície lunar com la implementació de projectes conjunts a l’òrbita del satèl·lit natural de la Terra.
Roscosmos i la CNSA “cooperaran en la creació de la base lunar amb accés obert a tots els països interessats i socis internacionals”, indica l’agència russa al comunicat que va emetre. L’acord deixa oberta la possibilitat que l’estació es construeixi o bé a la superfície o bé a l’òrbita. Moscou i Pequín volen “enfortir la interacció en matèria d’investigacions científiques i promoure l’estudi i ús de l’espai amb finalitats pacífiques en profit de tota la humanitat”, i preveuen, a més, la possibilitat que en el futur s’enviï l’home a la Lluna.
L’any passat Rússia va renunciar a continuar en el programa d’exploració lunar Artemis, que lideren els EUA i que planeja tornar a posar un home a la Lluna el 2024. Segons Rogozin, el projecte s’havia “fet molt polític” i massa centrat en els EUA. Rebutjava els plans anunciats pel llavors president dels Estats Units, Donald Trump, d’explotar comercialment el satèl·lit. Rogozin va mantenir la posició que la Lluna ha de ser domini públic de la humanitat.
En el transcurs de la trobada telemàtica Rogozin va convidar Zhang a assistir a l’octubre al llançament, des del cosmòdrom Vostótxni, de la Luna-25, una missió no tripulada amb què Rússia impulsarà el seu propi programa lunar. En temps de l’URSS Moscou va llançar 24 sondes lunars. Aquesta serà la primera de la Rússia contemporània.
Moscou ja s’havia desmarcat del programa de la NASA per posar un home al satèl·lit terrestre