Un 18% dels joves de menys de 30 anys no volen tenir fills

La natalitat ha caigut un 20% l’últim any a Espanya

La tendència a la baixa de la natalitat espanyola els últims anys es veurà agreujada per la pandèmia, no només pel descens abrupte de naixements –un 20% menys nou mesos després del confinament–, sinó també per les perspectives futures dels joves, que estan endarrerint la decisió de ser pares i un nombre significatiu no volen descendència. Un 18% de joves de 15 a 29 anys afirmen que no tindran fills i un 15% pensen que com a màxim en tindrà un, segons l’Informe Joventut a Espanya 2020, presentat ahir per l’Institut de la Joventut (Injuve).

Aquestes perspectives, recollides a Injuve, se sumen a les dades negatives publicades també ahir per l’INE sobre el comportament de la taxa de natalitat els últims mesos, que ja reflecteixen els efectes del confinament. Així, el novembre del 2020 la taxa interanual de naixements es va reduir més d’un 10%, i va arribar a descensos superiors a un 20% el desembre del 2020. Aquell mes van néixer 23.226 nens, el mínim en un mes des que va començar la sèrie estadística, el 1941. El gener del 2021 el nombre de naixements va repuntar lleugerament fins als 24.061, malgrat que aquesta xifra va ser un 20% inferior a la del mateix mes de l’any anterior. A Catalunya s’ha passat dels 5.000 naixements mensuals al setembre, quan el virus no era una amenaça global en el moment de la concepció, a un descens de 4.000 al mes de desembre.

L’enquesta d’Injuve mostra que els joves, que reconeixen que la pandèmia els ha afectat psicològicament (un 32%), veuen un futur més negre després d’aquesta crisi sanitària. Un 66,1% opinen que, després de la pandèmia, les seves

Els docents estaran obligats a informar de casos de violència contra alumnes que hagin passat fora de l’escola

oportunitats laborals i econòmiques seran pitjors que les de les generacions precedents. En consonància, han decidit ajornar decisions vitals, com ara la dels fills o l’emancipació de la llar familiar.

Des de la perspectiva històrica, l’estudi constata que el 2008 no tenien fills un 88,1%, dels joves de menys de 30 anys, mentre que el 2019 aquest percentatge ascendeix a un 92,2 %.

Pel que fa a l’emancipació, el retrocés en l’edat de sortida de casa dels pares no ha deixat d’eixamplar-se des del 2008: si el 2010 un 53% de joves entre 18 i 34 anys encara vivien amb els pares, el 2019 era d’un 64%. Ara la situació encara és pitjor.

D’altra banda, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va presentar ahir la creació d’una unitat de prevenció, detecció i actuació, ubicada dins el departament, contra l’abús sexual i altres tipus de violències als menors escolars que es perpetrin tant dins com fora de l’escola. La unitat coordinarà l’actuació sobre agressions que siguin expressades per les víctimes, companys, professors o familiars de manera que es descobreixin i s’actuï amb la celeritat més gran possible i s’evitin situacions com les actuals, que la víctima no sigui escoltada o possibles encobriments. S’invertiran 34,74 milions d’euros en 5 anys per incorporar un referent en violència a cada centre, formar professors i desenvolupar una aplicació que sigui accessible al menor o a qualsevol del seu entorn.

Amb això es vol implicar tota la comunitat educativa en l’erradicació de la violència als menors sigui on sigui que passi l’agressió i els docents, va advertir Bargalló, “estaran obligats” a informar “com fan els pediatres”, ja que “l’omissió també és una violència”.