La Vanguardia (Català-1ª edició)
El malestar per l’urbanisme tàctic arriba a la Síndica
Queixes per les dificultats de contactar amb l’administració i la pèrdua d’ajuts
Els nous elements de mobiliari urbà –com blocs de formigó–, determinats talls de carrers parcials o complets, l’eliminació de zones de càrrega i descàrrega i d’aparcaments, noves zones per als vianants que no són gens inclusives... Actuacions vinculades a l’anomenat urbanisme tàctic o conseqüències d’aquest últim que, de manera innovadora, es van sumar l’any passat a l’amalgama de queixes que rep la Sindicatura de Greuges de Barcelona. La institució va presentar ahir el seu informe anual i va fer diverses puntualitzacions sobre aquesta qüestió. Per començar, que es vetlli per la seguretat de totes les persones i es comuniquin millor les intervencions.
“S’ha de fer un seguiment constant de totes les actuacions”, va manifestar la síndica Maria Assumpció Vilà. I també va destacar que, pel que fa a l’urbanisme tàctic, s’observen “usos confusos” en algunes intervencions, i en va posar com a exemple el lateral de la Via Laietana, que és utilitzat “simultàniament i de manera desordenada” per bicicletes, patinets i vianants.
L’informe de la Sindicatura també posa èmfasi que després d’un “mostreig de diferents localitzacions d’urbanisme tàctic no es resol de manera clara l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda”. I que, de fet, tant en entorns escolars com en zones on s’han ampliat voreres, l’accés, el paviment i els mobiliaris dificulten l’accessibilitat.
A l’informe elaborat per la Sindicatura de Greuges també es destaca l’abundància de queixes per les dificultats per poder contactar amb els serveis municipals, així com la reducció d’alguns ajuts municipals en plena pandèmia. En la primera qüestió es tracta de queixes, principalment, pel funcionament del telèfon 010 i per poder aconseguir una cita presencial en una oficina d’atenció ciutadana. Unes dificultats que, va explicar la Síndica, ja s’havien detectat el 2019. “El dret a la bona administració és bàsic. Cal fer més esforços”, va assenyalar.
Pel que fa a la pèrdua d’ajuts municipals, va fer referència al fet que, en plena pandèmia, el Consistori no convoqués la subvenció per al pagament de l’IBI a les famílies monoparentals i a les persones vídues amb pocs recursos econòmics. Una decisió que des de l’Ajuntament es va justificar davant la Sindicatura que era deguda a la situació d’excepcionalitat de la crisi sanitària. “Aquesta situació segur que també ha comportat més precarietat a moltes de les famílies beneficiàries de la subvenció”, va assenyalar Maria Assumpció Vilà, que també va lamentar que tampoc no s’hagi convocat el fons extraordinari per a ajuts puntuals d’emergència social per a menors de 0 a 16 anys, que el 2019 van suposar ajuts per un valor de 12,9 milions d’euros.
La Sindica també es va queixar que el temps d’espera per a un habitatge d’emergència pot superar els dos anys, malgrat que aquest any hi ha hagut un descens en les sol·licituds: 210 el 2020 davant les 486 de fa dos anys.
“L’any passat vam rebre 1.988 queixes en total, que suposen un 15% més que l’any anterior”, va manifestar Maria Assumpció Vilà. La institució va dur a terme 3.543 actuacions, de les quals 35 van ser d’ofici (un 25% més).
EN ALGUNES INTERVENCIONS La institució alerta de l’augment de la confusió i problemes d’accessibilitat
EN PLENA PANDÈMIA Vilà lamenta que es deixessin de convocar subvencions de l’IBI i un fons per a menors
AUGMENT
d’un cas flagrant de portes giratòries, d’aquests que tant critica BComú –va abundar el regidor Martí–. Aquesta resolució afecta el cor i l’ànima d’aquest grup municipal! De fet, aquesta reprovació és un toc d’atenció a la seva responsable política, a l’alcaldessa. Esperem de Colau una rectificació”.
A BComú, tot i això, tal com indiquen fonts de la formació, entenen que “aquestes afirmacions són insultants”. Gala Pin, afirmen els comuns, “va tenir una relació laboral amb Goteo cobrant uns 1.500 euros al mes durant sis mesos, treballant en un àmbit en què té experiència laboral acreditada”. I també destaquen que l’exregidora de Ciutat Vella “no havia tingut cap implicació personal en l’atorgament dels ajuts a aquesta entitat, que, a més a més, ja rebia ajuts anteriorment de l’Ajuntament de Barcelona”.