La Vanguardia (Català-1ª edició)
Banquet de la Lliga servit per Regàs
Al’embocadura de l’abril del 1913, la Lliga Regionalista de Francesc Cambó havia obtingut un triomf electoral notable. Aquest va ser el motiu de la convocatòria de les Diades Regionalistes.
La sessió de cloenda es va iniciar el dia 6 a mig matí al teatre Tívoli. Cambó va pronunciar un important discurs programàtic d’una hora i mitja.
Quan va acabar la salva d’aplaudiments inacabable, va ordenar que l’anada al banquet es fes en grups reduïts per evitar ser tinguts per manifestants. Calia evitar incidents amb les forces de l’ordre, que es mantenien vigilants.
El lloc de trobada era el palau de Belles Arts, cosa que significava una passejada d’allò més agradable; havia estat engalanat amb elegància, la qual cosa aconseguia magnificar les bondats ornamentals de l’edifici projectat per l’arquitecte August Font. L’ambient cobrava una intensitat espectacular gràcies a un ple total: els dos mil comensals aportaven una imatge una mica insòlita.
El banquet va començar a les dues en punt del migdia, l’hora habitual en aquestes contrades. I va ser ben en punt, ja que el servei format per 120 cambrers actuava a toc de corneta; en realitat era a toc de campana, perquè en aquell context la corneta tenia una pèssima connotació militar necessària d’eludir tant sí com no. Així s’anunciava cada vegada que era servit un plat.
Al lloc d’honor, Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, flanquejat pel líder Francesc Cambó i Raimon d’Abadal, president del partit.
Un detall significatiu: a part de vins i licors, a les taules presidencial, municipal i periodística es va oferir un vi especial regalat pel comte de Güell, que duia etiqueta dels seus cellers del Garraf.
El curs del dinar va ser acompanyat amb l’actuació a l’orgue elèctric del mestre Goberna, que va desgranar cançons populars catalanes i la marxa de Tannhauser.
Cambó es va posar dret i va anunciar que, malgrat haver acordat que no prendria la paraula a causa d’una acústica desfavorable, havia decidit el contrari. Va confessar que després del llarg discurs del Tívoli evitaria “abusar de la vostra paciència" (cor de nos ofegat amb aplaudiments) i seria molt breu. Va complir: quatre paraules comptades i va acabar amb la lectura d’una carta d’adhesió de l’expresident Albert Rusiñol.
L’artífex de l’èxit del banquet era el gran professional de la restauració Miquel Regàs, felicitat per Prat de la Riba i Cambó. Tants coberts suposaven un desafiament temible, per la qualitat del que se servia i el ritme; i a sobre havia de controlar al detall l’actuació del nombrós equip de cuina i la legió cambrera.
Regàs es va superar poc després, el 1916, amb 5.000 comensals de la Lliga menjant en un gegantí envelat que cobria la gran esplanada de la plaça del Park Güell. Bravo!
Dos mil comensals van omplir de gom a gom el solemne palau de Belles Arts