La Vanguardia (Català-1ª edició)
El club del ciutadà motivat
“Tot depèn de les teves expectatives”, respon Delfí Cosialls a Josep Lluís Sanfeliu. En Delfí és metge, director d’estratègia i coordinació del Consorci Sanitari de Barcelona, i els últims cinc anys ha estat membre del Consell de Ciutat. L’especialitat d’en Josep Lluís són les inversions en el camp de la biotecnologia, i aquesta tarda ha vingut al Saló de Cent de Barcelona com a pas previ per ingressar al Consell; vol saber quins efectes tenen les decisions que s’hi prenen. Per primer cop, s’han escollit mitjançant sorteig els barcelonins que s’incorporaran al màxim òrgan de representació ciutadana, i en Josep Lluís ha estat un dels 400 afavorits.
“Vaig rebre la carta de l’Ajuntament a finals de l’any passat i vaig pensar que sempre ens queixem i que no fem mai res... i per això soc aquí”, diu en José Manuel, empleat d’una botiga a Sants, un altre afortunat pel sorteig. El Consell està format per un centenar de membres: representants d’entitats, de districtes, persones de renom i els 25 ciutadans que fins ara s’escollien entre els que prèviament s’havien inscrit en un registre. Eren barcelonins interessats a participar en la governança de la ciutat, però aquesta vegada el procés ha canviat. Partint del padró municipal es van fer dos sortejos en què es van escollir 200 persones en cadascun. Es van aplicar criteris de territorialitat per garantir representants de tots els districtes i paritat de gènere i edat. L’objectiu era rejovenir l’edat mitjana, que fins aleshores s’acostava als seixanta anys.
Dels 400 veïns escollits a l’atzar, 54 van respondre a la invitació, una xifra gens menyspreable tenint en compte que formar part del Consell no implica remuneració. Ahir la meitat es van presentar al Saló de Cent i l’altra meitat es va connectar des de casa per seguir una primera reunió informativa. “Qui decideix quins grups de treball es creen? Qui decideix qui ingressa en cada grup? Com, quan i quins horaris s’estableixen?”, pregunta la Irene, que segueix les explicacions de manera telemàtica. L’equip tècnic i el mateix regidor Marc Serra resolen dubtes des de la imponent sala.
El Consell s’organitza amb un plenari (dues reunions a l’any), en què s’aproven els dictàmens, una junta permanent i els grups de treball. “Com més pugui participar la gent en els processos de decisió, millor sortirem d’aquesta crisi. El Consell ens dona la visió més real de la ciutat, i funcionen a França, Irlanda i els Estats Units”, diu Serra.
L’atzar ha assegut a l’històric saló en Mustafá, que viu al Raval i que pregunta quins dictàmens s’han aprovat els últims anys i de què han servit, i la Isabel, que viu a Sant Gervasi i que no forma part ni milita en cap tipus d’associació, però vol contribuir a millorar la seva ciutat. Al costat se l’hi asseu la Betsy, que va néixer a Veneçuela, va viure 25 anys als Estats Units i en fa 16 que s’està a Barcelona: “La meva filla gran té càncer, i la petita, epilèpsia, i vull visibilitzar els problemes que pateixen els joves que estan malalts”, diu.
Més enllà, en Francisco (40 anys), que va treballar a la Seat, i ara, en un supermercat de Globo: “En realitat no sabem res, no ens arriba informació, i m’interessa saber com funciona l’Ajuntament”. A l’Anna (45 anys) li preocupen els problemes per accedir a l’habitatge i la quantitat de pisos buits que hi ha a Barcelona, i a l’Anastasia (34 anys), que va arribar d’Ucraïna fa un any i mig i que es defensa com pot en espanyol, també li va arribar la carta: “I vaig pensar que havia de contestar”.
“En l’últim mandat es van aprovar tres dictàmens, una memòria i altres acords”, explica Andreu Parera, el secretari del Consell. Es van pronunciar sobre els pressupostos i van formular recomanacions per al PAM. Van aprovar un manifest a favor de la llibertat d’expressió arran de la detenció de Pablo Hasél i, alhora, van condemnar la violència que es va generar aquells dies. “També hem fet tres dictàmens sobre vulnerabilitat”, apunta Delfí. “I la reducció de l’IBI per a les famílies amb pocs recursos va sortir del grup de treball de pressupostos”, afegeix Imma González, que, com Delfí, esgota ara el seu mandat.
Expectatives complertes? “Em quedo amb la sensació d’haver participat, d’haver aportat una visió diferent, però queda una certa sensació agredolça... Costa que les nostres decisions influeixin; els tempos polítics no són tan ràpids com voldríem”, reconeix Delfí. Avui els 54 barcelonins rebran un e-mail. Els 25 primers que responguin, s’incorporaran al nou Consell, la renovació del qual s’ha endarrerit un any per la covid.
Per primera vegada Barcelona escull per sorteig els representants veïnals del Consell de Ciutat