La Vanguardia (Català-1ª edició)
La moda hedonista que ve
París dicta en la seva setmana de la moda cinc tendències en clau d’optimisme i evasió
MARGARITA PUIG
Barcelona
La moda del demà és optimista i positiva. Compromesa i empoderadora. Pensada per a una dona que creu en els contes de fades, però de fades de nova generació com les que va presentar en la seva desfilada inesperada, a la sala dels miralls del palau de Versalles, la batalladora Maria Grazia Chiuri per a Dior. No és l’única que en aquesta setmana de la moda de París ha donat claus per a aquesta nova era capdavantera pel lema “We should all be feminist” que va encunyar en el seu debut per a la firma (en la presentació de la col·lecció de primavera del 2017). És qui defensa aquesta idea que la dona i el seu cos han de ser i són els autèntics protagonistes, però encara més la seva inesgotable voluntat de canvi, la seva intel·lectualitat i el seu esperit.
Ganes d’evasió i de viatge (és la invitació de Miu Miu, de Chloé, d’Hermès i de Balmain). De descarregar adrenalina (novament Hermès, com també Dior i Dries van Noten, que es van ajudar fins i tot de la dansa en les seves impactants presentacions no del tot virtuals). De buscar la positivitat en jocs de color tant en looks monocromàtics (Acne Studios i Chanel) com en combinacions atrevides (Loewe i Nina Ricci) i en complements, ja siguin bosses de mà o joies que de vegades es converteixen en armadura (sobretot Schiaparelli, però també Paco Rabanne, Giambattista Valli i novament Dior els magnifiquen en aquest sentit).
Amb molt de tweed, serrells, embuatats i sabates planes i peludes, s’apunta així un hivern diferent en què –compte!– es potencia la mirada amb maquillatge imponent per desviar l’atenció de la mascareta (Altuzarra, Versace i Dior) i la barreja de teixits que són per veure però sobretot per tocar. Els temps pandèmics han potenciat la necessitat de donar curs al tacte.
La primera de les cinc tendències més potents que s’han vist a París (encara que sigui en format virtual les idees han quedat clares i amb més veu que mai) és la de les noves fades que Dior explora a través d’aquella xarxa de símbols i mons de fantasia per qüestionar i desafiar, més enllà dels estereotips. I proposen l’autoafirmació amb la transformació de l’uniforme del soldadet de plom en una sèrie d’abrics de caixmir blau molt femenins o la icònica jaqueta Bar esquitxada amb el
motiu cannage de Dior, en vermell i rematada amb la caputxa, com la Caputxeta d’Angela Carter i els tuls desvergonyits a tot color i volum. La recerca de l’hedonisme és clara, i l’estètica col·legial amb els pitxis, les camises blanques i els mitjons arremangats són una tendència en què reincideixen les marques i que combina amb els vestits amb grans obertures, els shorts més curts (per sota de llargs abrics de tall masculí) i amb transparències destacades.
Alliberar tensions i adrenalina, llibertat de moviment i espiritualitat a flor de pell són les claus d’una moda en què s’ensenya molta pell. Amb crop tops que deixaran un altre any el melic al descobert.
També es reincideix en un altre pas cap a la revolució dels complements, que es magnifiquen i agafen proporcions exuberants. Sobretot a Schiaparelli. Gairebé tota en una paleta de negres, blanc ivori i blau marí, “la col·lecció està pensada per ser una tela, una sèrie d’uniformes que la dona que la porti pot decorar tant (o tan poc) com vulgui”, explica Daniel Roseberry, director creatiu de la firma que proporciona joies dadaistes gairebé gegantines, fins i tot per a bosses de mà. I això, les bosses de mà, es converteixen en joies per si mateixes també a la col·lecció de Chloé o Isabel Marant, que potencien al màxim la seva diferència. En altres paraules, la bossa de mà rara triomfa. Com més complicada i diferent, millor.
L’escapisme i el viatge, sobretot les ganes de vacances (autèntiques), és una altra tendència clau que fan que Virginie Viard per a Chanel reverteixi l’estètica de l’esquí i que Miu Miu ofereixi les seves botes estil ieti i bodies embuatats en la seva presentació més muntanyenca que mai. Mentre que a Balmain la fugida galàctica és l’essència, a Hermès es recorren tres continents i Isabel Marant incideix sobre un estacionament circular de l’era arquitectònica brutalista en la seva estètica habitual impregnada d’una atmosfera de nau espacial. Perquè tal com diu ella mateixa, la crisi genera esperança, l’esperança genera escapisme, i l’escapisme porta futurisme”. Així és com apareixen també les barreges de tactes i teixits en què insisteixen sobretot Louis Vuitton, Loewe (amb les seves cotilles i crop tops de pell combinats amb serrells, solapes, plomissols, intàrsies i jacquards que accentuen la brillantor sintètica i elèctrica) i Schiaparelli. O les combinacions igualment insòlites de Chanel, Chloé o Acne Studios. Moda per tocar i per veure.
L’escapisme, el viatge i les vacances (les de debò) marquen les intencions de Chanel, Dior i Louis Vuitton