Cuidar els detalls

Soc conscient que el que us diré ara pot quedar una mica ensucrat, però m’arriscaré, que un ja comença a respirar aires de primavera. A la televisió, com a la vida, és important cuidar els detalls perquè aquests petits gestos que poden semblar invisibles per a determinats ulls aliens són els que, al final, poden portar-nos a la glòria o enfonsar-nos en la més profunda misèria. Em fa l’efecte que al mitjà i a la professió cada vegada tenim més a mà (tot i que en aquest cas seria a peu) el pedal de l’accelerador i obviem el pedal del fre, que dona una mica de pausa a tot el que fem. També val per al nostre dia a dia vital, però com que la reflexió s’emmarca dins d’un espai per a la crítica televisiva, li donarem aquesta orientació més especialitzada.

Correm per ser els primers, quan això no significa necessàriament sortir millor. Accelerem revolucions pensant més en el que ve després que en el producte que estem tunejant al moment. Només així s’explica que, avalats per les noves tecnologies, creguem que amb un mòbil ja tenim un directe fet sense pensar en les conseqüències d’una retransmissió fast food de conseqüències imprevisibles. Ho vam veure, per exemple, en els moments previs de la gala dels premis Goya, amb el senyal d’una catifa vermella que tenia molt de pràctica i poc de consistent. Allà es van colar els comentaris menyspreables que es van colar, i després tots a plorar. No podem controlar la mesquinesa humana, però sí la qualitat d’un producte que és evident que no podem deixar en mans d’un atzar que esguerri tota la feina de mesos. Ningú no va pensar en les males jugades que et pot fer un so ambient en aquest tipus d’esdeveniments amb tant de moviment? Passa el mateix amb la retolació dels programes, que últimament s’està erigint en protagonista al mitjà. Suposo que hi haurà qui consideri que titular bé és un detall que no necessita mirar-s’hi i és per això que acumulem casos aberrants de rètols mal escrits, amb sentències que podria haver ideat un nen de vuit anys o errors imperdonables en un mitjà professional. I d’això se’n diu cuidar tots els detalls per evitar que després de tres hores de programa l’únic que es debati a les xarxes socials sigui el mem de torn en què s’ha convertit aquell espai. Sí. Hi ha relliscades que no són arbitràries o fruit d’una badada. Molta mala llet acumulada que creiem que podem canalitzar a través d’un simple rètol que passarà desapercebut. Però us recordo que vivim en una societat especialitzada a convertir l’anècdota en notícia. Així doncs, no hi ha cap més opció: cuidar el que sembla invisible als ulls però que és tan capital com la resta de coses. Els detalls.