Barbastre guanya la batalla

El Museu Diocesà de la localitat acull les peces de les parròquies de la Franja

Minuts abans de les dotze del migdia arribava ahir al Museu Diocesà de Barbastre (Osca) el camió procedent del Museu de Lleida amb els 41 objectes d’art sacre que quedaven per lliurar propietat de les parròquies de la Franja d’Aragó, segons la sentència del jutjat de primera instància de Barbastre. Feia més d’un segle que aquestes obres estaven dipositades a la capital del Segrià. Es tanca així un litigi que va començar el 1995, quan el Vaticà va aprovar l’adscripció d’aquestes parròquies a les diòcesis d’Osca i Barbastre-Montsó.

Als exteriors del museu hi havia nombroses persones que mostraven la seva alegria per l’arribada dels béns. Algunes portaven unes pancartes amb lemes com “Barbastre sí” i “Sixena sí”. La resta, quan va arribar el camió amb les obres, va començar a entonar la cançó Somos, de José Antonio Labordeta. A la porta del museu s’hi esperava la comitiva de recepció oficial de les obres, formada pel director del Museu de BarbastreMontsó, Ángel Noguero; el conseller d’Educació i Cultura d’Aragó, Felipe Faci; la directora general de Patrimoni, Marisancho Manjón, i el bisbe de la diòcesi, Ángel Javier Pérez, que va qualificar de fita d’històrica “la devolució d’uns béns que ens permetran ampliar la nostra acció apostòlica i cultural dins i fora dels nostres límits eclesiàstics”. Va anunciar que, una vegada s’estudiïn i es revisin les peces, “es farà una selecció de les més rellevants per muntar una exposició temporal al mateix museu que serà itinerant perquè tot Aragó pugui conèixer aquest ric patrimoni artístic”.

De moment, les peces més importants del conjunt de 111 que componen la col·lecció enviada en quatre lliuraments per mandat judicial des de Lleida tenen assignades, des del mateix dia de la inauguració, el 2007, urnes i vitrines buides on apareixen els noms i de vegades les fotografies de les obres que ara han arribat. Ángel Noguero, director del museu, considera, tot i així, que “és necessari revisar exhaustivament totes les obres abans de decidir sobre la seva ubicació definitiva”.

Entre les 41 obres rebudes ahir figura el més valuós de la col·lecció, 21 de qualificades de bé d’interès cultural. Hi ha, per exemple, el frontal de Sant Vicenç de Tresserra, el frontal de Sant Hilari de Buira, una nativitat i una epifania d’un retaule de l’església parroquial de

Binacet, la marededeu de Saidí, una talla de fusta de Santa Anna amb la Mare de Déu i el Nen de Capella o el gran retaule policromat del calvari de Tamarit de Llitera.

Ha estat bastant significativa l’absència de representants locals dels municipis i parròquies implicats en l’origen d’aquests béns. Alguns han comentat a La Vanguardia que no havien estat convidats oficialment a assistir a aquest últim lliurament quan sí que havien estat convocats altres vegades. En canvi, sí que van assistir a l’acte d’ahir l’expresident d’Aragó, Marcelino Iglesias, i alguns exalcaldes i veïns de localitats pròximes a Barbastre o Montsó i d’altres de Peralta de Alcofea, Berbegal i Vilanova de Sixena, pobles de la diòcesi d’Osca-Jaca, en què el bisbe, Julián Ruiz, després de veure l’èxit aconseguit pel seu homòleg de Barbastre-Montsó, va anunciar que estudiarien l’inici d’un procés civil per reclamar els béns d’aquestes parròquies dipositades al Museu de Lleida.

Marcel Iglesias, alcalde de Bonansa i president de la comarca de la Ribagorça, va manifestar ahir que estava “content que per fi s’hagi acabat aquest procés tan llarg i que ha aixecat tant soroll mediàtic quan les coses quedaven molt clares des del principi”. Tot i així, reconeix que, malgrat que les propietàries de l’art arribat a Barbastre són les parròquies, no han tingut informació de la situació ni de l’estat de les peces. Considera que és complicat que obres de gran valor com l’altar de Sant Vicenç de Tresserra, del municipi d’Areny de Noguera, o el frontal de Sant Hilari i l’arqueta, tots dos de Buira, pedania de Bonansa, tornin a aquestes parròquies. “Amb prou feines hi ha població i condicions de seguretat, i de vegades ni esglésies –explica–, però estaria bé que als nostres museus ribagorçans d’Areny de Noguera i Graus hi arribessin algunes obres menors que recordessin el passat de la zona”. Així mateix considera “de justícia històrica” que la vella seu episcopal de Roda d’Isàvena, “bressol dels actuals bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó, aculli un nombre important de peces procedents d’aquesta catedral i el seu entorn”.

Marc Ibarz, alcalde de Saidí, església a què van pertànyer un mínim de cinc obres entregades pel bisbat de Lleida, i president de la comarca del Baix Cinca, confessa que va sol·licitar al capellà del poble una llista de totes les peces que pertanyien a aquesta parròquia, però “ens va dir que no tenia informació exacta en aquest sentit”. També va admetre que l’arribada de peces de gran valor a les parròquies, com en el seu cas, la bonica imatge policromada de la Mare de Déu de Saidí, fins ara a l’església de

LA DESTINACIÓ ACTUAL Les peces són al Museu de Barbastre, creat el 2007 amb les vitrines per exposar-les

LES DIFICULTATS Les esglésies d’origen de les obres no tenen sistemes de seguretat i algunes ja no existeixen

ALCALDES DESINFORMATS Els municipis afectats afirmen que han estat al marge del procés de recuperació

Dos grans concerts, el de Mayte Martín i el de la jove Queralt Lahoz, encapçalen el cartell del Tarragona Sona Flamenc, el festival que aborda totes les facetes del gènere. A més de la música en directe, fins al 31 de març es poden seguir en línia un ampli seguit de propostes com documentals, la masterclass de Susana Casas o les xerrades d’El Junco i Faustino Núñez. / Sara Sans

SEGUIU ELS DOCUMENTALS I LES XERRADES A

www.lavanguardia.com/cultura