La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lleida reclamarà a la justícia europea
El Consorci del museu continuarà lluitant als tribunals per capgirar la situació
Sant Llorenç de Lleida, “suposaria passar als municipis una gran responsabilitat que no sé si estaríem en condicions d’assumir”.
Marcel Iglesias considera que, després d’aquest desenllaç, “hi hem guanyat tots: quedaran dos grans museus religiosos a banda i banda de la frontera, perquè –afegeix– no tinc cap dubte que a Lleida hi ha prou peces de gran valor, del romànic i altres etapes, que ompliran dignament el forat que han deixat les obres aragoneses recuperades”.
L’historiador d’art aragonès Antonio Naval adverteix que algunes obres, pel seu delicat estat, no estan en condicions de tornar als seus llocs d’origen, i explicava a l’Heraldo de Aragón que “l’església de Buira estava molt descuidada i el capellà es va treure un gran pes del damunt quan el bisbe Messeguer va recollir el frontal, perquè al poble no hi tenia futur”.
Un camió de l’empresa SIT, especialitzada en el trasllat d’obres d’art, amb escorta dels Mossos, va sortir del Museu de Lleida a les 10.30 h en direcció a Barbastre amb una càrrega de 42 peces, l’últim dels lliuraments patrimonials que per sentència judicial es dipositaran al museu diocesà de la ciutat aragonesa. És el darrer capítol, ara com ara, d’un litigi cultural i polític que ha enfrontat dues comunitats els últims 25 anys, quan el Vaticà va autoritzar la segregació de les parròquies aragoneses de la franja de Ponent que depenien del bisbat de Lleida en benefici del bisbat de Barbastre-Montsó.
El lliurament d’ahir deixa buides diferents parets del Museu, que veu mutilat el seu discurs expositiu amb obres del romànic i el gòtic valorades en vuit milions d’euros. És el cas dels frontals de Sant Vicent de l’església de Tresserra i de Sant Hilari de l’església de Buira, el retaule de l’església de Vilanova de Sixena, els fragments del retaule del Naixement i l’Epifania de Binaced o l’arqueta de Buira, a més d’un bol de Benavent de Ribagorça, diverses creus, una predel·la o un calvari, entre altres peces. Dues de les obres, les imatges de Sant Miquel i de la Mare de Déu de Saidí, eren objecte de culte a l’església de Sant Llorenç de Lleida.
A diferència del que va passar el 12 de desembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va irrompre de matinada al museu per assegurar-se que es complia la sentència judicial que ordenava el lliurament d’altres obres al monestir de Sixena, l’operació d’ahir no va necessitar cap coerció legal per dur-se a terme discretament i sense problemes. Tan sols mitja hora després, el Cercle d’Amics del Museu de Lleida va aplegar mig centenar de persones en un acte amb un lema explícit: “Recuperem-les”. El portaveu del Cercle, Manuel Larraga, va criticar el silenci dels membres del Consorci i la falta d’una resposta més contundent, i va denunciar que el contenciós no ha estat compartit per la resta de Catalunya. Larraga no va amagar la “indignació” que continua creant el lliurament en la societat de Lleida, i va exigir un pronunciament del Parlament de Catalunya en defensa de l’art “ara espoliat” i una reforma legislativa que “eviti que les execucions provisionals sobre col·leccions d’art en procés de recurs i sense perill de conservació
PARETS I VITRINES BUIDES El MNAC compensarà la gran pèrdua expositiva del Museu de Lleida amb altres obres
o pèrdua es puguin executar amb la facilitat amb què s’apliquen avui”.
Tots els membres del Consorci del Museu van destacar l’estratègia conjunta de continuar lluitant als tribunals per capgirar la situació. “Hem treballat molt i ens hem explicat poc”, va dir la consellera Àngels Ponsa, que va admetre les crítiques del Cercle. Segons Ponsa, “avui és un dia trist per a tothom, però continuarem defensant la unitat del museu”. En aquest sentit va dir que “treballem per avançar en la mesura possible per portar aquest contenciós a la justícia europea”. La conselleria anuncia per abans de final de mes el pla de trasllat d’obres del MNAC al Museu de Lleida per compensar la pèrdua de les 111 obres.