Àlex Rigola muntarà al Teatre Lliure el 23-F de Javier Cercas

Passat immediat i futur inquietant es barregen en la nova programació del Lliure fins a l’estiu. D’una banda, pujaran a escena l’emigració dels seixanta, Franco i el 23-F. De l’altra, hi haurà distopies amb una estranya arca de Noè o, fins i tot, amables veïnes enfrontades a un món apocalíptic. “El Lliure torna a bastir ponts, mira enrere per tornar a mirar endavant malgrat la foscor del present”, diu Juan Carlos Martel, director del teatre.

Sens dubte, l’aposta estrella serà l’adaptació del llibre sobre el 23-F Anatomía de un instante, de Javier Cercas, que farà Àlex Rigola. El retrat d’un moment, diu, “en què l’estructura de poder ja estava morta, en deien el búnquer”, i una sèrie de personatges “solitaris” com Suárez o Gutiérrez Mellado aconsegueixen, diu, “introduir-s’hi i ajudar a canviar-la per una democràcia més potent del que es van pensar mentre la produïen”. “Avui és un bon moment per continuar produint canvis”, assenyala Rigola, que abordarà l’obra a quatre veus unint el format de conferència i la tradició del joglar. I el passat serà molt present també a l’espectacle familiar Frank, adaptació del conte de Ximo Abadía que de manera al·legòrica aborda la figura de Franco a través d’un personatge que només permet quadrats.

Passat i present s’uniran en dues propostes singulars: El bar que se tragó a todos los españoles, d’Alfredo Sanzol, director del Centro Dramático Nacional, que a través d’un navarrès, que el 1963, amb 33 anys, deixa el sacerdoci –com va fer el pare de Sanzol– i viatja als EUA per aprendre màrqueting, traça una història de transformació personal que és la de tota una societat. Forasters vindran..., de Marta Galán, va unir membres de l’emigració dels 60 amb joves arribats sols de l’Àfrica per elaborar relats de vida sobre resistència i autoconstrucció del futur.

Un futur on hi ha I només jo vaig escapar-ne, de la britànica Caryl Churchill, que dirigirà Magda Puyo –que acaba de dimitir de l’Institut del Teatre– amb quatre primeres espases: Vicky Peña, Imma Colomer, Muntsa Alcañiz i Lurdes Barba. Amb el seu te de les 5 es barrejarà el desastre mediambiental. I el jove col·lectiu VVAA presentarà la faula Arcas 2020, amb una arca al mig de l’oceà on hi ha un ecosistema d’interespècies. Han llegit Donna Haraway i Ursula K. Le Guin per a un muntatge que sembla, diuen, del moviment new weird italià.

I dues joies: Las canciones de Pablo Messiez, que va portar el públic de Madrid a l’èxtasi amb la seva música, i Història d’un senglar, de l’uruguaià Gabriel Calderón i amb un prodigiós Joan Carreras en escena per parlar de Shakespeare, d’actuar, del poder i de la impostura.

Arribaran joies com ‘Las canciones’, de Pablo Messiez, i Joan Carreras a ‘Història d’un senglar’

TEATRO KAMIKAZE Las canciones, de Pablo Messiez