La Vanguardia (Català-1ª edició)
La reina de la plata
Arqueòlegs de la UAB localitzen a Múrcia una poderosa dirigent de fa 4.000 anys
És una “reina”? Els arqueòlegs es resisteixen, per respecte al rigor científic, a anomenar-la d’aquesta manera, però el personatge que ha aparegut al jaciment arqueològic de La Almoloya, a Múrcia, es podria considerar com a tal, i, encara que només l’anomenéssim cap o líder, la troballa ja seria excepcional.
Ho ha descobert un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aquesta matinada ha publicat els resultats a la revista Antiquity, una referència en el sector.
Perquè aquella dona que va morir quan tenia entre 25 i 35 anys i que va ser enterrada a la tomba 38 de la sala de govern del fabulós palau en un turó murcià va tenir, amb tota seguretat, un paper en la política del seu temps, tal com testifica el seu nínxol, ple de plata.
El detall és que “el seu temps” va ser l’edat de bronze, entre el 2.200 i el 1.500 aC, l’època d’Hammurabi a Mesopotàmia o dels faraons Pepi II a Tuthmosis I a Egipte. Un temps molt remot en què les societats són purament patriarcals. La troballa sorprèn la comunitat científica.
Aquesta dona va ser enterrada amb un valuosíssim aixovar valorat en 938 jornals de l’època, o 3.350 quilos d’ordi. L’aliment de mesos o anys de tot el seu poble, segons càlculs de l’equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, que fa anys que treballa al lloc. El lidera el professor Vicenç Llull i el codirigeixen Cristina Rihuete, Roberto Risch i Rafael Micó, integrats al grup Arqueoecologia Social Mediterrània (Asome).
L’equip calcula que el pes mitjà de les tres espirals de plata que portaven els dos ocupants d’aquesta tomba és de 8,44 grams, i han comprovat que el pes de la trentena de peces de la mateixa tomba són fraccions o múltiples d’aquesta xifra. I això què importa? Doncs que els seus contemporanis babilònics mesuraven en shekels, que no eren cap altra cosa que 8,33 grams de plata: coincidència? Probablement no; aquesta mesura va ser adaptada per altres economies d’Orient i l’Egeu.
A més de joies, a la tomba apareix un punxó amb mànec de plata de dificilíssima factura; amb una tecnologia que no es tornarà a localitzar fins a segles més tard.
Per tot això, i de manera col·loquial, l’equip d’arqueòlegs anomena miss Silver l’ocupant de la tomba 38. Tots els seus objectes quotidians estan laminats amb aquest metall, fins i tot alguna ceràmica, “per evitar que toqui materials poc nobles”, explica Risch. “La paraula reina té connotacions medievals, i estem milers d’anys abans, però el tracte que se li dona, i que veiem als materials que l’acompanyen, amb ivori, ambre del Bàltic, plata de Linares... Són elements que han circulat centenars de quilòmetres, i això ens diu que no és la cap d’un poblat de Múrcia, sinó l’autoritat política d’un territori que inclou bona part del sud-est de la península ibèrica”. “No tenim gaires dubtes que parlem d’un estat, almenys en termes econòmics”, afegeix Rihuete.
La dona no era sola a la tomba, per cert. Amb ella hi havia un home amb qui va tenir una filla; aquesta nena va morir quan tenia entre 12 i 18 mesos a causa d’una infecció indeterminada, però no va ser enterrada amb ells, sinó en un altre lloc del complex: el perquè és un misteri.
Els jaciments de la cultura argàrica es van començar a excavar al segle XIX; algunes restes d’aquests jaciments són al Museu d’Arqueologia de Catalunya. De les quatre diademes localitzades se sap que una va acabar al museu Britànic, una altra a l’Ashmolean d’Oxford i una tercera en un museu belga. Una quarta es va perdre, tot i que se sospita que pot ser en un museu rus. Espanya no va fer mai gestions per rescatar-les.