Els tres presidents del CoNCA en reivindiquen l’autonomia i vigència

Amb motiu de la presentació del llibre #10anysCoNCA es va celebrar ahir un debat al Macba sobre Passat, present i futur del CoNCA que va posar de manifest les dificultats per les quals ha passat aquest organisme des de la seva creació, el 1999, i la necessitat d’afrontar el futur amb un mínim d’autonomia respecte del Departament de Cultura, de què depèn. L’actual presidenta, Vinyet Panyella,

els expresidents Francesc Guardans (2009-2011) i Carles Duarte (2012-2019) i Xavier Fina, membre de l’equip de Josep M. Bricall, que va promoure la primera versió del Consell de la Cultura i de les Arts, van debatre sobre el que ha estat aquest organisme i sobre el seu futur.

Va obrir el foc Xavier Fina recordant que en el seu origen se seguia el model de l’Arts Council britànic, però que va topar amb l’oposició de bona part del sector cultural i de la mateixa Conselleria de Cultura. Es va referir a la dimissió de Bricall (de qui va lamentar la seva omissió del llibre commemoratiu) i com les funcions executives del CoNCA van quedar relegades davant les preceptives.

Francesc Guardans va explicar l’entusiasme amb què va iniciar la presidència i el suport del president Montilla i del conseller Joan Manuel Tresserras. Tot i així, va reconèixer que van topar amb la incomprensió de certs sectors per la concessió dels ajuts amb nous criteris. I va explicar la seva dimissió i de deu dels onze membres per la decisió de Ferran Mascarell de convertir el CoNCA “en un organisme assessor de la conselleria” a través de la llei òmnibus.

Carles Duarte, que va agafar la presidència després d’un període d’interinitat, va assenyalar que la seva prioritat va ser “salvar” la institució i va explicar que es van cende trar en l’estatut de l’artista, les avaluacions estratègiques, el suport al mecenatge (es va impulsar la Fundació Catalunya Cultura) i la revisió dels premis Nacionals.

Finalment Vinyet Panyella va reconèixer que “el valor de la consellera Maria Àngels Vilallonga [amb la renovació del plenari el 2020] i l’aval de la comissió de cultura del Parlament” han permès la “resurrecció” del CoNCA després de la seva tercera gran crisi. Com a objectius de futur va assenyalar la millora del finançament i el mecenatge cultural, l’ordenació de la política cultural (amb un pacte nacional a través d’una taula interadministracions) i el suport a la creació.

Dues qüestions van quedar en l’aire amb opinions no coincidents: la recuperació de funcions executives per part del CoNCA i la dependència de la conselleria o del Parlament.