La Vanguardia (Català-1ª edició)
Honrant la samarreta
Juan Bautista Martínez
Hi ha maneres i maneres de quedar eliminat. I la d’ahir ha de servir de consol per als aficionats barcelonistes. Els jugadors, malgrat que van marxar de la Champions abans de quarts per primera vegada des del 2007, van honrar ahir a la nit la samarreta del club. La gesta era quimèrica i homèrica, però els grans somnis comencen així, somiant-los. El Barça, ja sigui per l’efecte Laporta, ja sigui perquè està millorant amb el transcurs de la temporada sota el carisma de Koeman, es va creure que l’eliminatòria encara estava oberta.
Va tenir fe, va tenir ganes, va tenir orgull. Va competir com el que la seva història indica, com un equip gran. No es va arronsar, com a l’anada. No va fer el ridícul, com a Anfield o contra el Bayern. No va sortir rendit. Va buscar les pessigolles al rival, se li va abraonar, el va lligar de mans i es va esprémer a la recerca d’una remuntada mai vista als annals del torneig. Aquest és el camí perquè algun dia, tard o d’hora, l’equip pugui aspirar a tornar a coronar-se a la millor competició. Aquest és el camí a recórrer, el patró a seguir, el modus operandi a protegir, però no només quan hi hagi una situació d’emergència, sinó en el dia a dia.
Ja sigui en la quotidianitat de la Lliga o a la catifa vermella d’Europa, el Barça ha de ser sempre el Barça. Un conjunt reconeixible en la vocació ofensiva i combatiu a l’hora de recuperar la pilota. Un equip solidari i amb personalitat. Li falta més gol, esclar, perquè se’n va anar un nou i no en va venir cap. Té problemes defensius, també. Però la imatge importa i durant bona part del matx el Barça va jugar al màxim de les seves capacitats actuals. No li va servir per vorejar la classificació perquè no va saber traduir en gols el notable cabal de futbol. Una pena per als seus interessos que al partit del Camp Nou abaixés els braços a la segona part. Però d’aquesta eliminació el Barça en pot extreure conclusions positives i conscienciar-se que així els seus números per lluitar per la Lliga fins al final i per conquerir la final de Copa es multipliquen. La construcció de present i de futur no s’atura pas.