La Vanguardia (Català-1ª edició)
Moltes ganes de festa
En plena celebració del suposat gran dia de la dona, aquest 8-M que llegit al revés, mocho ,ésun palíndrom del tot inesperat i que no fa gens ni mica de gràcia en aquest context, vam tenir coneixement (o més aviat vaig tenir coneixement, perquè molts ja el tenien en fresc) d’El Cigalero. “Cigalero”, com “Al loro”, “Que n’aprenguin” i “M’estic posant com un bacó” són alguns dels grans hits de Laporta en aquella gran, brillant, inigualable època del millor, del més divertit dels Barças que he conegut. Però ara Cigalero és el nom d’un cava. Diuen que d’un gran cava. Creat a Sant Miquel d’Olèrdola del Penedès, és de color pallós i, segons els seus instigadors, els germans Virgili –que ja van sorprendre al seu moment amb la ratafia L’Hòstia i el vi El Xitxarel·lo–, es tracta d’un Gran Reserva que conté notes d’“hipòcrites que diuen que són del Barça i no ho són” i un suau matís de “no estamos tan mal”.
Malgrat el nom, gens femení –més aviat al contrari–, la seva presentació oficial en societat va ser aquest 8-M apagat per les mascaretes per poder brindar per la nova etapa laportista i recordar tots aquells moments al·lucinants amb què el renovat president blaugrana va marcar la seva era per sempre més. Tan atòmica que ara difícilment la podrà renovar... Per això a El Cigalero queden recollides totes aquelles frases històriques i referències a rivals, jugadors i locutors en una etiqueta molt de cigalero (però què és un cigalero? Es refereix als cràpules acostumats a grans dinars rematats amb cigalons, el carajillo castellà?) en negre esquitxada d’inscripcions daurades en excés que inclou, a més, un “Al lorímetro”. Els germans viticultors expliquen que és un mesurador de trofeus que garanteix a qui compri el seu
8-M llegit al revés, ‘mocho’, és un palíndrom inesperat que justament aquest dia no fa gens ni mica de gràcia
cava festivaler que aixecarà tantes copes com Puyol (que va anar a votar amb samarreta de màniga curta) aquell 2009 ja llunyà.
Això sí, els Virgili diuen que cal seguir certs consells. Que per gaudir del seu cava com Déu mana la idea és fer la compra per partida doble. Perquè caldrà “una primera ampolla per tirar-sela pel cap en un final de festa a Luz de Gas i la segona per brindar per la nova era blaugrana”. També, afegeixen, caldrà córrer, perquè al loro!, aquest Gran Reserva de notes hipòcrites corresponent a la collita del 2015 és una edició limitada.
Pot ser que avui, el 69è del calendari gregorià, a 295 d’acabar l’any, amb el SEPE segrestat, la celebració del Mobile en l’aire i tant el 8-M com l’M-8 convenientment oblidats (per cert, que és el dia que va néixer Josep Pla i el dia abans de l’internacional de la truita de patates), pot ser que ja no quedi ni un El Cigalero. Que ja estigui del tot exhaurit perquè sí, hi ha ganes. Hi ha ganes d’oblidar penes. Hi ha ganes de festa.