I l’ATP es frega les mans

Roger Federer torna a les pistes, després de 405 dies d’absència, per superar Evans

En les hores prèvies a la tornada a les pistes, ens han mostrat Roger Federer (39) de cent maneres diferents.

Dret a la grada de l’estadi del Khalifa International Tennis Complex, la vigília del seu debut, contemplant Daniel Evans, el seu rival d’ahir (a qui va acabar superant per 7-6 (8), 3-6 i 7-5).

O saludant David Goffin –xocant amb el puny clos–, bon amic i adversari eventual en desenes d’escenaris.

O escalfant-se a prop del vestíbul de la casa-club, girant sobre si mateix i manipulant el genoll dret, el mateix que l’ha portat dues vegades al quiròfan durant l’últim any.

La seva tortura.

La seva tortura, i l’argument que li ha fet replantejar-s’ho tot: Federer ha trigat 405 dies a tornar, 405 dies des d’aquell 30 de gener del 2020, gener prepandèmic, quan transigia contra Novak Djokovic a les semifinals de l’Open d’Austràlia, llavors en tres sets.

Ahir la comunitat del tennis donava gràcies al Senyor. Tornava Roger Federer! La notícia és un estímul per al món del tennis i una benedicció per a milions d’aficionats, tots els que volen que aquesta història no s’acabi mai.

“Fins quan continuarà jugant Roger Federer?”, es pregunten molts, anhelant reviure els moments Federer, aquell procés espiritual que el malaguanyat David Foster Wallace ens descrivia a El tennis com a experiència religiosa.

(...)

Però gaudim del present. El present és ara, a Doha, un torneig ATP 250, cap prima donna del circuit, i tot i això un imant per a les millors raquetes del món, que el sovintegen: en altres temps s’hi han imposat Roger Federer, Andy Murray, Rafael Nadal (2014) i Novak Djokovic, aquest últim el 2016 i el 2017.

Ara, ahir, Roger Federer travessa un passadís caleidoscòpic, de tons blaus i rosats, per emergir a la pista amb la cinta al cap, la mascareta a la cara, una motxilla a cada espatlla i els mitjons alts, saludant la poca concurrència –es juga en aforament reduït– i repartint fuetades davant Daniel Evans, convidat de pedra, ja que té pedigrí i recursos (és el 28è tennista del rànquing), però ningú no va amb el britànic, sinó amb el suís.

Quina festa per als sentits! Han passat tretze mesos, i Federer conserva els elements bàsics del seu joc. El drive pla, el revés elegant, el servei angulat (13 aces), el ball de cames i el control dels moments crítics.

El partit es planta al primer tie-break, amb els serveis intactes dels dos tennistes, i el suís, fins i tot escàs de rodatge, s’obre pas en els punts fonamentals, els que li lliuren el set.

Després, Federer perd pistonada, li falta to i decideix administrar-se els recursos. El britànic també hi ajuda: coneix alguns dels trucs de Federer –aquests dies s’han entrenat plegats en més d’una ocasió–, de manera que la segona mànega se la queda Evans.

Falta el toc magistral, el moment Federer: arriben a 6-5 al dotzè joc. Serveix Evans, Federer no li ha trencat en tot el partit, però ho fa ara.

I així, és oficial: ha tornat.

Malgrat els tretze mesos inactiu, el suís conserva el servei angulat, el revés i el ball de cames