L’estalvi “forçós” de les llars per la pandèmia arriba al 2,5% del PIB

Les restriccions de mobilitat provocades per la pandèmia de la covid han tingut com a conseqüència que “la bossa d’estalvi forçós acumulada de les llars fins al tercer trimestre del 2020 se situï en l’entorn del 2,5% del PIB, tant a Espanya com en la zona euro”, segons un estudi del Banc d’Espanya publicat ahir. Entre gener i setembre del 2020 (última dada disponible), tant a Espanya com en la zona euro l’estalvi de les famílies va ser prop de 3,5 punts de PIB superior a l’observat, de mitjana, en els tres primers trimestres dels últims cinc anys.

L’informe recull que “una part significativa d’aquest excés d’estalvi s’ha acumulat en forma de dipòsits bancaris”. També ressalta el regulador que “la caiguda del consum de les llars ha estat molt més acusada que la de les rendes, ja que aquestes últimes han estat sostingudes, en certa mesura, pels ajuts públics que s’han desplegat per mitigar els efectes econòmics adversos de la pandèmia”.

Això sí, “l’extraordinària bossa d’estalvi acumulada des del començament de la pandèmia es concentra principalment en les rendes altes; mentre que les llars amb les rendes més baixes no només tenen una menor capacitat d’estalvi, sinó que l’augment d’aquest en els darrers trimestres també podria haver estat més limitat o, fins i tot, en alguns casos, hauria estat inexistent, malgrat que les mesures de suport públic han contribuït a preservar els seus ingressos”.

En tot cas, el Banc d’Espanya preveu que una part de la bossa d’estalvi privat que s’ha acumulat durant la pandèmia “s’alliberi” en els propers mesos per l’avenç de la vacunació contra la covid, la relaxació gradual de les restriccions i la disminució “progressiva” de la incertesa sobre la situació sanitària i econòmica provocada per la pandèmia.

L’informe de la institució assenyala que l’alliberament de part de l’estalvi acumulat permetria, com a conseqüència, “donar més vigor a la recuperació del consum”.

No obstant això, adverteix que la magnitud d’aquest efecte està subjecta a una “elevada incertesa”, i que existeixen més factors que podrien limitar aquest impacte, entre ells la possibilitat que les llars decideixin mantenir un nivell d’estalvi “relativament elevat” perquè anticipin futures pujades d’impostos en resposta al notable increment del deute públic durant els pitjors mesos de la crisi.