Roser Messa, historiadora; publica ‘Espías de Barcelona’

Tinc 51 anys: fascinada pels espies des que vaig llegir la carta del meu avi torturat a la txeca del Tibidabo. Després de 20 anys de presó per assassinar Trotski, Mercader va ser enverinat amb un rellotge. Joan Pujol va fer creure a Hitler que el desembarcament no seria a Normandia i així va canviar la història

Suposo que jugava a totes bandes.

Però el seu gran triomf va ser fotografiar els manuals d’Enigma, la màquina que encriptava els missatges alemanys. Així va canviar la història.

Imagino que a la Barcelona de la Guerra Civil tothom era espies de tothom.

I de vegades s’equivocaven. Bertran i Musitu va retransmetre les coordenades de casa seva, on havien ubicat oficines republicanes, però va errar i els italians van bombardejar els veïns.

També s’espiava en família?

Alfonso Laurencic va arribar a Barcelona amb la seva família d’editors distingits el 1921. Era un amant de la bona vida i, poliglot, es va fer espia de la Generalitat, però va robar de la caixa i va acabar amb els dos germans en una txeca.

Allà van fer que es penedís?

Poc, perquè va convèncer els carcellers que podien dissenyar txeques més terrorífiques encara, amb dispositius de tortura esgarrifosos, a canvi de privilegis carceraris. I quan arriben els franquistes delata tothom, però només per acabar sent afusellat al Camp de la Bota.

El bon espia sap ser doble o triple?

Per això em resulta fascinant la capacitat d’adaptació de Josep Pla i com treballa per a Franco primer i, després, per als aliats.

Aquest gir també el va fer Franco.

Pitjor que Pla, que va saber servir també després al nou ordre predemocràtic espanyol.

I sense deixar mai de ser gran prosista. Una altra escriptora va ser Pilar Millán-Astray, germana del fundador de la Legió. Va arribar a Barcelona amb el seu pare, que va dirigir la policia durant la I Guerra Mundial. Es va quedar vídua amb tres fills i amb seus contactes va fer d’espia per als alemanys des de l’hotel Colón.

I després de la guerra va seguir espiant? D’una altra manera, perquè es va reconvertir en autora teatral d’èxit amb obres com La tonta del bote. Va prendre partit pels franquistes i va ser reclosa per la República a València, experiència que va relatar en un llibre. Va morir el 1949.

L’espia barceloní que va canviar la història, a més de Garbo, va ser Ramon Mercader? Però és més interessant la seva mare, María Caridad del Río, de família de rics indians casada amb un burgès, que acaba sent anarquista i després comunista i que odiava tant el seu marit que va passar informació perquè bombardegessin les seves pròpies empreses. Se separa, la tanquen en un manicomi, i fuig a París, d’on torna a l’Eixample ja com a espia de Stalin.

I va enviar el seu fill a assassinar Trotski? I en Ramon el pela, és apallissat pels seus guardaespatlles i després passa 20 anys a la presó mexicana. En sortir marxa a Rússia i descobreix que aquell paradís és un desastre per a la majoria, encara que ell sigui un privilegiat, així que decideix anar-se’n a la Cuba de Fidel, on mor poc després enverinat per un rellotge de poloni radioactiu que havia estat el regal de comiat a Moscou dels soviètics.

Lluís Amiguet