La Vanguardia (Català-1ª edició)
La presidència del Parlament de Junts obre la porta al nou Govern
Laura Borràs es posa al capdavant d’una Mesa independentista amb ERC i la CUP
Isabel Garcia Paga
La XIII legislatura tindrà Laura Borràs de presidenta d’un Parlament que sustentarà un govern ERC-Junts, en què l’ordre dels factors sí que altera el producte. Aquest és el guió que es formalitza avui a la Cambra catalana, encara que sigui lluny de l’històric hemicicle per complir amb les restriccions per la pandèmia. Persisteixen els recels entre els actuals socis al Consell Executiu, però s’ha imposat el pragmatisme en la negociació posant límit al protagonisme concedit pels republicans a la CUP des l’endemà de les eleccions.
Els anticapitalistes seran a la Mesa però en una secretaria, en una operació d’ERC per mantenir viva, encara que sigui fora del Govern, l’aposta per la denominada “via àmplia” i que pot acabar incloent els comuns. En paral·lel al pacte independentista es va confirmar el cordó sanitari a Vox. Els independentistes, el PSC i els comuns es comprometen a barrar el pas a la ultradreta en els òrgans de govern
INVESTIDURA EL 26-M L’acord de la Mesa obre la negociació sobre el repartiment del Govern entre socis
VOX A LA CAMBRA Independentistes, PSC i comuns completen el cordó sanitari a la ultradreta
de la Cambra i en nomenaments que en depenen. Ni visibilitat legislativa ni invitació a les reunions de treball institucionals i l’impuls de canvis legislatius per blindar el Parlament de discursos d’odi i discriminació. Ciutadans i el PP es mantenen al marge d’aquest acord.
Una vegada blindada la majoria independentista a la Cambra, amb Borràs al capdavant, es garanteix el vot de Junts a Pere Aragonès i comença formalment la negociació sobre l’estructura de l’executiu i el repartiment de conselleries. Les assemblees de la CUP no estan disposades a entrar al Govern, però sí a condicionar l’agenda social, i ERC pretén sumar els comuns als plans de reconstrucció i la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia.
Tot són excepcionalitats. La tercera reunió va ser la bona entre ERC, Junts i la CUP, per bé que no va ser la més pacífica. Feia uns quants dies que els anticapitalistes es postulaven per presidir el Parlament davant l’hermetisme de Junts, que sota la coordinació de Jordi Sànchez ha intentat minimitzar el debat entorn de la seva candidata, amenaçada per una investigació judicial per la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes. Les reticències de la CUP davant la figura de Borràs s’evidenciaran avui al Parlament, però alhora es posa el seu futur en mans de la majoria independentista de la Mesa fins i tot abans d’una hipotètica condemna d’inhabilitació.
El reglament del Parlament esta
cle que no afectarà el futur de la legislatura però tensarà l’independentisme: el vot delegat de Lluís Puig, diputat de Junts, des de Brussel·les, sobre el qual haurà de decidir la mesa d’edat, amb Ernest Maragall (ERC), David Gonzáles (PSC) i Alberto Tarrades (Vox).
Fa un mes ERC va voler arrencar la negociació amb la CUP, i Junts ha contestat escrivint el seu propi guió: abordar en primer lloc l’estratègia per donar continuïtat al procés, posant límits a la taula de diàleg entre governs i sense revelar propostes ni aspiracions, mentre no es garanteixi un repartiment de poder equivalent al d’ERC la legislatura passada.
Republicans i postconvergents fa dies que mantenen contactes lluny dels focus, i ahir les executives van vinculat a la presidència. Al marge del disseny i les competències dels departaments i organismes autònoms –Josep Costa aspira a un de jurídic–, un altre dels fronts és l’àrea d’exteriors, fins ara d’Esquerra. A Junts hi ha proliferació de candidats, i encara més quan es vol vincular la conselleria amb el Consell de la República que lidera Puigdemont.
La tornada de Meritxell Serret des de Brussel·les per presentar-se davant el Tribunal Suprem tres anys després va ser una sorpresa per a l’expresident. L’operació es va desenvolupar amb el màxim sigil des d’ERC, tot i que fa dos mesos al Tribunal Suprem devia saltar alguna alarma. L’històric advocat de l’esquerra abertzale Iñigo Iruín assumia la seva defensa just quan Serret passava d’un lloc simbòlic a la llista d’ERC per Lleida a ocupar el número dos en substitució de l’inhabilitat Bernat Solé.
ERC va convertir la tornada de Serret en una victòria, mentre que a Junts esperen la tramitació de les euroordres del jutge Llarena sobre l’expresident, Toni Comín i Clara Ponsatí amb el front de l’“exili” perdent efectius.