Engrandint Vox

Tot passa tan de pressa en l’agitada vida política espanyolaquelescrisisestraslladenen24horesd’unpartit a l’altre i viceversa. Així, sembla que el PP pot evitar la moció de censura a Múrcia després d’haver aconseguit el suport de tres diputats de Ciutadans que en la vigília estaven a favor d’enderrocar el govern popular. El PP es va moure ràpidament per “convèncer” els tres polítics que s’avinguessin a trencar la disciplina de vot de Cs, per la qual cosa podrà mantenir el seu president regional al capdavant de la comunitat. Alhora, l’amenaça de la moció a Múrcia li ha servit d’excusa perfecta perquè Isabel Díaz Ayuso anticipi les eleccions a Madrid, tal com desitjava la presidenta des de fa molt de temps, tot i que encara depèn d’una decisió judicial.

Si fa 24 hores el PP feia aigües pels quatre costats, ara la crisi s’ha exportat a Ciutadans perquè s’ha quedat de moment fora del Govern a les dues comunitats i amb una profunda crisi interna per la reacció de diversos dirigents territorials crítics amb la direcció. Inés Arrimadas ha mogut peça de forma valenta i ha apostat per intentar que Cs sigui un partit frontissa, més centrat, i no acabar integrat dins del PP. Però s’ha de veure si la resta del partit li dona suport en aquest viatge.

En aquesta complexa situació hi ha uns altres dos subjectes actius: el PSOE i Vox. Els socialistes van buscar l’acord amb Cs amb l’objectiu de debilitar el PP. Com ja vam dir al seu dia, darrere de la designaciódeSalvadorIllacomacandidatalaGeneralitatnoespretenia només guanyar les eleccions, sinó també aconseguir el màxim vot possible constitucionalista per deixar el PP en una posició molt minoritària, per sota de Vox.

A Catalunya, l’operació va sortir rodona i hi ha qui pensa a les files socialistes que el creixement de Vox a costa del PP és bo per al futur electoral del PSOE. Com als anys vuitanta quan l’AP va acabar devorant la UCD. El problema és que ningú no pot predir on serà el sostre de la ultradreta. I si no que ho preguntin als francesos que, com bé expliquem avui a la secció d’Internacional, veuen com Marine Le Pen creix cada vegada més com una seriosa aspirant al palau de l’Elisi.