La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron sent la pressió de Le Pen
La líder ultradretana puja als sondejos i creu que conquerirà l’Elisi
Marine Le Pen va a totes i ho vol demostrar. “Penso que guanyaré l’elecció presidencial”, va dir la líder de l’extrema dreta francesa en una entrevista amb la cadena BFM-TV. L’exhibició d’autoconfiança no és un farol. Està justificada per sondejos favorables i per una sensació creixent que Emmanuel Macron és vulnerable.
“Macron sent l’alè de Le Pen al clatell”, comenta una font molt ben connectada amb l’elit política francesa. “Ja ningú no pensa que sigui impossible que Le Pen guanyi”, afegeix l’interlocutor. “No es pot descartar que Macron no arribi a la segona volta”, assegura un alt càrrec municipal en un suburbi burgès l’oest de París.
Opinions com aquestes són cada vegada més habituals. Segons dues enquestes recents, dels instituts Ipsos i Harris, la presidenta del Reagrupament Nacional (RN, abans Front Nacional) trauria el 46% i el 47% de vots, respectivament, en una eventual segona volta contra Macron el maig del 2022. En cas de confirmar-se, suposaria una reducció molt dràstica de la distància. El 2017 va ser de més de 32 punts. Un altre estudi demoscòpic mostra que el 48% dels francesos veuen probable el triomf de la líder ultradretana. En l’entorn del president hi ha inquietud. Aquestes xifres estan condicionant les decisions polítiques, la qual cosa planteja bastants riscos.
“Tinc la immensa responsabilitat de donar seguretat als francesos –va afirmar Le Pen en l’entrevista amb BFM-TV–. Els francesos han sentit moltes coses sobre mi, sovint coses falses, una descripció caricaturesca. Em queda un any per explicar-los el que penso fer”. “Res del que jo proposo no representa un perill”, va insistir. Segons ella, el seu projecte “tornarà a donar sentit a la política i sobretot torna a donar un vincle al poble francès”.
Le Pen va parlar del seu tema preferit, la immigració, i també de la inseguretat ciutadana i de la pandèmia. En totes aquestes qüestions va criticar la política de Macron i es va presentar com a alternativa. Va proposar, a més, de formar un govern “d’unió nacional” que incorpori personalitats de procedències molt diverses, fins i tot algun antic ministre socialista.
En ser preguntada per la reacció negativa del seu pare i fundador del partit, Jean-Marie Le Pen, que va lamentar que hagi cedit “a l’atracció centrista”, va contestar: “Crec que s’equivoca”.
La política francesa ja fa molts anys que està condicionada per la ultradreta. El partit de Le Pen ha distorsionat diversos resultats electorals perquè sol unir en contra seu votants de diverses tendències polítiques. Va passar el 2002 quan Jacques Chirac va ser reelegit per una majoria aclaparadora. El seu adversari era Jean-Marie Le Pen. El 2017, la seva filla va provocar que Macron obtingués el 66,1% dels vots. L’actual president ha patit per aquesta legitimitat inflada, no real. La revolta de les armilles grogues ho va posar de manifest.
Davant el 2022, Macron ha de buscar la bona estratègia. No resulta gens fàcil. De vegades sembla que vol lluitar amb Le Pen en el terreny migratori, de seguretat i control de fronteres. Per això va nomenar un dur, Gérald Darmanin, un home de dretes, com a ministre de l’Interior. En un recent debat amb Le Pen, Darmanin va titllar el seu rival de “fluixa” en seguretat i en la lluita contra l’islamisme.
El problema de Macron és que, si s’escora molt a la dreta, cedeix massa terreny perquè sorgeixi una alternativa d’esquerra moderada que s’aliï amb els ecologistes. Aquesta possibilitat encara no és madura però pot sorgir. L’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, que governa amb els verds, dona continus senyals que estaria disposada a encapçalar una candidatura d’aquestes característiques.
El pensament dominant fins fa poc era que la fortalesa de Le Pen acabaria beneficiant Macron, que la tornaria a derrotar en la segona volta. Això ja no és una evidència científica. L’escenari catàstrofe per a l’actual president seria que quedés tercer en la primera volta i no passés per tant a la segona. Significaria una humiliació absoluta. Potser per això, a manera preventiva, el president encara no ha confirmat que es presentarà a la reelecció. François Hollande no ho va fer. És prou improbable que Macron segueixi aquest camí, encara que ell deixa que plani el dubte.
TRANQUIL·LITZAR EL VOTANT “Em caricaturitzen, però res del que jo proposo no suposa un perill”, diu la dirigent
ENCARNAR LA LLEI I L’ORDRE El president se sap vulnerable i prova de ser més dur en temes de seguretat