La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia de Bolívia fa detenir l’expresidenta Jeanine Áñez
La Fiscalia també demana arrestar cinc exministres i la cúpula militar
La justícia de Bolívia va ordenar a última hora d’ahir (hora espanyola) la detenció de l’expresidenta Jeanine Áñez, que va dirigir el país provisionalment durant un any entre el 2019 i el 2020, després de la dimissió i fugida d’Evo Morales. La Fiscalia acusa de terrorisme i sedició a la política ultradretana, en el marc de la causa oberta pel presumpte cop d’Estat contra Morales.
Áñez, de 53 anys, va accedir a la presidència en qualitat de vicepresidenta segona del Senat, després del buit de poder provocat per la renúncia de Morales. Ahir a la nit no se sabia on era i els mitjans locals especulaven amb una probable fuga.
A més de l’ordre d’arrest contra Áñez, la Fiscalia també va emetre peticions de crida i cerca contra cinc dels seus exministres i contra els membres de l’antiga cúpula de les forces armades. Al tancament d’aquesta edició, els únics imputats que ja es trobaven detinguts eren els exministres d’Energies, Rodrigo Guzmán, i de Justícia, Álvaro Coímbra, així com l’excap de l’Estat Major de les forces armades, Flavio Arce. Les autoritats creuen que la majoria dels imputats haurien fugit de Bolívia.
Entre els buscats per la policia es trobaven els generals Williams Kaliman i Sergio Orellana, els dos excomandants en cap de les forces armades. Kaliman dirigia l’estament militar quan Morales va dimitir el 10 de novembre del 2019, al constatar que havia perdut el suport castrense. En un vídeo emès llavors, Kaliman, envoltat de la cúpula militar, va demanar la renúncia al president Morales, que en aquell moment vivia les hores més baixes en els seus gairebé catorze anys de govern, enmig de les protestes populars per les acusacions de frau en les eleccions que havia guanyat tres setmanes abans.
Per la seva part, a Orellana, que va succeir Kaliman al capdavant del poder militar ja durant el mandat d’Áñez, la justícia el culpa de la mort d’una trentena de persones durant la repressió als seguidors del líder cocarer en les protestes que van seguir a la seva sortida del país.
El mateix Morales, que primer es va exiliar a Mèxic i posteriorment a l’Argentina, va estar imputat durant el govern d’Áñez, entre altres càrrecs, per terrorisme i sedició, les mateixes acusacions que ara s’han presentat contra l’expresidenta interina. El líder indígena va veure com la justícia aixecava els càrrecs en contra seva, així com l’ordre de detenció que pesava contra ell, una vegada que el candidat del seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS), Luis Arce, va accedir a la presidència el 8 de novembre de l’any passat.
Áñez va reaccionar a la imputació de la Fiscalia a través del seu compte de Twitter. “És la pràctica socialista, menteixen sense avergonyir-se, reescriuen històries per justificar abusos. No va ser cop, va ser successió constitucional a causa d’un frau electoral. Van renunciar els qui no es van atrevir a rebre un país convulsat ja que el principal responsable va fugir!”, va escriure l’exmandatària. Unes hores més tard va afegir: “La persecució política ha començat. El MAS ha decidit tornar als estils de la dictadura. Una pena perquè Bolívia no necessita dictadors, necessita llibertat i solucions”.
La dirigent dretana està imputada pel presumpte cop d’Estat contra Evo Morales