La Vanguardia (Català-1ª edició)
La dj que va topar amb els fanàtics
Quan es posa darrere dels plats als millors clubs i festivals de tecno de Berlín, Dubai o Barcelona, Sama Abdulhadi sol portar un collaret que no és només decoratiu. Fet amb l’anella d’una granada de fum llançada per l’exèrcit israelià en una incursió a Cisjordània, no li deixa oblidar d’on ve.
Primera dona dj dels territoris palestins, Abdulhadi no només ha col·locat la seva ciutat, Ramal·la, al mapa mundial de la música electrònica, també s’ha convertit en una mena d’ambaixadora cultural de la seva terra. El seu nom encarnava una Palestina moderna i oberta al món, una imatge poc habitual en la premsa internacional. Fins que una topada amb els fanàtics de l’islam l’ha convertida en un símbol de tot el contrari.
El 26 de desembre va gravar una sessió, emesa en directe per internet, a Nabi Mussa, un complex cultural entre Jerusalem i Jericó que acull un hotel, restaurat amb fons de la UE per impulsar el turisme. És també un lloc sagrat, on molts musulmans creuen que està enterrat Moisès, i hi ha una mesquita.
“La idea era promocionar l’escena electrònica palestina i els nostres tresors culturals”, explica Abdulhadi des de la casa familiar a Ramal·la. Una turba d’homes va irrompre violentament a la sessió, irats pel que consideraven un atac a l’islam. “Es van calmar en veure que érem palestins i no jueus. Vam recollir les coses i vam poder anar-nos-en abans que ningú prengués mal. Vaig pensar que la cosa s’acabava aquí”.
No va ser així. El vídeo de la festa va córrer com la pólvora, entre rumors que s’havia consumit alcohol i drogues a la mesquita. L’endemà, i malgrat que disposava de tots els permisos, va ser detinguda i acusada de profanar un lloc de culte, convertida en boc expiatori de les autoritats davant la flamarada popular. Va sortir al cap de vuit dies sota fiança i té prohibit sortir de Cisjordània, encara que l’única acusació que es manté és haver violat les normes anticovid, ja que molts assistents no portaven màscara.
“Ha estat tot un malentès. No ens vam acostar a la mesquita. Ni hi va haver alcohol. L’error, en tot cas, el va cometre qui va donar el permís. La gent ho està entenent, a poc a poc”, diu. Admet, però, que encara rep amenaces, la seva família ha instal·lat càmeres i ella mateixa no gosa sortir al carrer.
La rebel·lia la porta a la sang. La seva àvia, Issam Abdulhadi, va ser una famosa militant palestina que es va treure el vel per unir-se a la lluita armada contra Israel. “Va ser una de les primeres dones que va trencar les normes de gènere a Palestina. Sempre he volgut ser com ella, era una dona tremenda”, diu.
El 1969, dos anys després de la guerra dels Sis Dies i l’ocupació dels territoris palestins, la família es va exiliar a Jordània. Allà va néixer la Sama, el 1990. Amb els acords d’Oslo, a mitjans dels noranta, Israel va permetre el retorn de líders exiliats, entre ells els Abdulhadi.
La Sama també va fer caure murs des de petita. Amb set anys i amb l’ajuda de l’àvia, va convèncer la directora de la seva escola perquè permetés un equip femení de futbol. Jugava també a bàsquet, tocava el piano, ballava, muntava batalles de hip-hop. D’adolescent, va començar a punxar en festes escolars i familiars.
Sempre va comptar amb la protecció de la seva família, progressista i acomodada, per sortir del camí marcat. “Si a algú li semblava malament el que feia, jo només havia de dir que parlessin amb el meu pare. Per això crec que el fet que sigui una dj de Ramal·la ha causat més xoc a l’estranger que aquí, que ja em coneixen”.
No va ser fins al 2008 que va descobrir el tecno a les discoteques de Beirut. El seu pare la va convèncer que estudiés enginyeria de so, a Jordània i Londres. “Ell volia que fos productora, compositora, música... vaig acabar de dj”, riu.
La seva família ha instal·lat càmeres a casa i ella no s’atreveix a sortir sola al carrer per por que l’ataquin