La Vanguardia (Català-1ª edició)
No permetré ingerències dels altres poders, ni de l’executiu, ni del judicial; faré que la sobirania del Parlament sigui respectada i defensada contra qualsevol ingerència exterior”
Isabel Garcia Pagan
La presidència de Laura Borràs al Parlament té efectes col·laterals amb un abast que es revelarà els pròxims dies. Els negociadors d’ERC i Junts tornen a la feina dilluns, ara ja amb el pla de legislatura i el disseny del Govern com a objectiu i el dia 26 marcat al calendari. En paral·lel, transcorreran novament les negociacions dels republicans amb la CUP. Els vots anticapitalistes són determinants, però en poques hores han vist com els suposats avenços a l’agenda social queden relegats pel pragmatisme del repartiment de poder entre els que sí que seran socis de Govern.
La Mesa del Parlament és més independentista que mai –“han passat el corró”– perquè a l’altre costat no hi ha consens ni se l’espera. Però la majoria reforçada no reconcilia Junts i els anticapitalistes per molt que ERC sigui “generosa”. Borràs, com feia Quim Torra, considera els diputats de la CUP “companys”, i tot i així la distància es converteix en abisme quan el que hi ha sobre la taula és una investigació judicial per malversació. Vot en blanc per a Borràs i espases enlaire davant ERC. “La legislatura no comença amb bon peu”, va ser el missatge de l’equip anticapitalista als seus militants.
Tampoc no es va salvar la relació dels republicans amb En Comú Podem. “La via àmplia és la via Borràs” és la lectura de Jéssica Albiach. Els canals de negociació per tancar la composició de la Mesa es van mantenir oberts fins a l’últim minut, però ERC reclamava almenys l’abstenció en una investidura de Pere Aragonès i un compromís amb els pressupostos. Els comuns no són compatibles amb el Govern ERC-Junts que es dibuixa ni els d’Aragonès estan disposats a cedir quotes de poder si Junts s’atrinxera. “Ara ja no hi ha res a negociar. Ja han elegit”, conclouen els comuns.
Junts va voler assegurar-se la presidència del Parlament abans de confirmar que Borràs seria l’escollida, i ha portat la negociació fins al que dins ERC han denominat “xantatge”, però vet aquí la presidenta del Parlament amb Jaume Alonso-Cuevillas de secretari. I des de la tribuna, Bor-ràs marca el seu full de ruta particular.
“Ella, ella, ella”, remugava una diputada independentista. Borràs vincula la seva presidència a la de Carme Forcadell –ahir a la Cambra, pendent del futur del tercer grau penitenciari– com si Roger Torrent no hagués existit; crida a “recuperar la dignitat” (perduda amb Torrent?) de la Cambra, i proclama la XIII legislatura com “un punt d’inflexió per avançar cap a la independència”, quan cal veure l’acord per al futur govern.
Borràs ja s’erigeix en punta de llança d’una confrontació amb l’Estat que ERC, ara per ara, no està
La relació de la CUP i els comuns amb ERC es ressent mentre Borràs marca el seu propi full de ruta
disposada a plantejar des del Palau de la Generalitat. I fixa els seus referents... Citació i abraçada amb Torra, que es va colar a l’auditori abans que els diputats abandonessin la sessió, i videoconferència amb Carles Puigdemont, que havia arrencat el dia deixant enlaire el pacte per a la investidura d’Aragonès El Punt Avui.
Els passadissos del Parlament van recollir ganyotes de negociadors de la CUP, escarafalls dels comuns i resignació d’ERC. Borràs i la seva trinxera es dona per descomptada i ara confien que el repartiment de papers dins el Govern sigui més digerible. La “festa grossa” d’ERC –així va començar el dia amb la rebuda a Meritxell Serret– es va quedar en discret aperitiu al migdia. I una petita satisfacció: dilluns “els convergents” es traslladen per primera vegada a la planta baixa i deixen els despatxos de la planta noble als republicans.