La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Senyor Carrizosa, per què demana la paraula?”

- SERGI QUITIAN IÑAKI PARDO TORREGROSA

Menys de dos minuts. Tot just havien passat 100 segons des que el president de la Mesa d’Edat, Ernest Maragall (78 anys), havia declarat oberta la sessió constituti­va de la XIII legislatur­a catalana quan es va sentir una frase que va traslladar a diputats i periodiste­s a temps pretèrits no gaire llunyans: “Senyor Carrizosa, per què demana la palabra?”.“Per una qüestió d’ordre”, va respondre el líder de Cs entre somriures dels presents per la forta sensació de déjà-vu. legislatur­a, mateixos hàbits.

El sentiment era de retrobamen­t i no només pel retorn des de Bèlgica entre emocionade­s abraçades de Meritxell Serret –a excepció de la consellera de Salut, Alba Vergés, que en coherència amb el seu càrrec va complir amb les normes de distància social esquivant tota abraçada–. Ja feia més d’un any que el Parlament no reunia els 135 diputats per una pandèmia que ha obligat a sessions amb una representa­ció simbòlica, mai amb més de 21 diputats alhora. Ahir hi eren tots i per fer-ho possible es va habilitar i es va engalanar l’auditori de la institució. No es va optar pel Camp Nou ni pel Palau de Convan

Nova gressos, dues opcions que va mencionar l’oposició quan el 2020 es negociava la reforma del reglament i s’oposaven a investidur­es i altres plens especials per via telemàtica. Mentrestan­t, l’hemicicle era buit i obert de bat a bat.

Un per un van ser cridats a votar presencial­ment mentre Maragall regulava el trànsit. “Més de pressa”, “una mica més lent”, aconsellav­a el secretari de la Mesa d’Edat, el diputat més jove, Alberto Tarradas (24 anys), de Vox, que va tenir dificultat­s amb certs cognoms.

Les sumes dels vots en algun moment no van quadrar, però al final tot va sortir i va arribar el discurs de Laura Borràs com a nova presidenta. Els diputats taronges

tornar a traslladar la resta al passat quan es van aixecar i se’n van anar com a signe de protesta. Els de Vox, nous en aquesta arena política i els últims d’arribar, en bloc i a pas compassat, van aprofitar aquesta opció per reivindica­r que ells sempre es quedaran.

D’altra banda, els diputats del PSC es van endur d’obsequi de la seva nova portaveu una planta amb una declaració d’intencions –“Iniciem el camí del canvi”–. Els socialiste­s van ser els més matiners i van ocupar, encara que sigui de manera provisiona­l, el costat esquerre de la Cambra, on el grup espera tornar-se a ubicar després de cinc anys relegat als escons situats a la dreta.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain