La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cs se sumeix en el caos i fixa per dilluns una executiva en ebullició
Villacís, Marín i Cantó forcen Arrimadas a convocar la cúpula taronja
Ja no són només els crítics allunyats dels òrgans de decisió, sovint despatxats per la direcció com “quatre gats” a qui no s’ha de fer gaire cas. Els esdeveniments desencadenats per la fracassada moció de censura de Múrcia van portar càrrecs de Ciutadans tan destacats com el vicepresident de la Junta d’Andalusia, Juan Marín; la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, o el diputat a les Corts Valencianes Toni Cantó a exigir a Inés Arrimadas que convoqués d’urgència una reunió de la cúpula taronja per abordar la greu crisi, amb aparences existencials, que travessa el partit, i debatre l’estratègia de futur, que sembla un autèntic exercici de supervivència.
“En cas que es confirmin les informacions de Múrcia es fa més necessari que mai la convocatòria d’un comitè executiu. Cs no ha tingut mai por de retre comptes, ni del debat ni de les explicacions. Així ha estat sempre, i així ha de continuar sent”, va començar reclamant Villacís després que la candidata de Cs a la presidència de Múrcia, Ana Martínez Vidal, acusés el PP de corrupció i d’intentar comprar tres diputats del seu partit. És una rèplica de magnitud semblant a la dissolució de l’Assemblea i l’avanç electoral a Madrid decretat per Isabel Díaz Ayuso, amb ressonàncies en el tamayazo que va obligar a repetir les eleccions el 2003 i que va portar Esperanza Aguirre a la presidència de la Comunitat.
L’agitació en el si de Ciutadans davant la frustració d’un moviment estratègic ordit amb el PSOE i l’oportunitat del qual ja havia estat qüestionada per alguns militants va anar en augment, i Marín, una de les veus discordants amb l’acostament d’Arrimadas als socialistes al Congrés, es va unir des de Huelva al cor discrepant i va demanar “immediatament” una reunió de l’executiva “per avaluar aquesta nova situació”.
La convocatòria ja “està trigant”, va dir a la premsa Toni
Cantó –possible recanvi en el lideratge si Arrimadas llança la tovallola– a Castelló. “El més lleial i el que toca fer és parlar allà en primer lloc i escoltar”, va afegir el coordinador de Cs a la Comunitat Valenciana, que abans de l’episodi de transfuguisme ja havia reclamat un conclave directiu. Davant el nerviós clamor intern, que alguns afiliats elevaven a les xarxes socials a l’exigència de la celebració d’un consell general, màxim òrgan de govern entre assemblees, Cs va convocar per a dilluns l’executiva nacional, que ja va tenir una reunió maratoniana –més de cinc hores– i convulsa després de la desfeta de les eleccions al Parlament de Catalunya, quan alguns membres van demanar la dimissió de Carlos Cuadrado, vicesecretari general del partit i director de la campanya catalana, que aquest cop ha estat a la cuina del fallit intent de desbancar el PP del Govern murcià. L’home de confiança d’Arrimadas suma així un altre –i gran– revés, i el seu càrrec pot ser el tallafocs utilitzat per la presidenta si dilluns es veu obligada a depurar el seu nucli dur, el comitè permanent.
Aquest reduït sanedrí manté la líder “allunyada de la realitat”, segons el sector crític articulat entorn de Renovadores Cs, que en aquesta caòtica crisi veu abonades les seves tesis sobre la “bunquerització” de la direcció del partit i la falta de sintonia dels alts càrrecs amb la desconcertada militància.
La direcció de Cs, que necessita un temps que no tindrà per reordenar el seu projecte, no tenia previst reunir l’executiva, composta per 36 membres, però la fuga de Múrcia i l’expulsió de Madrid ho va precipitar tot. Cap de setmana vetllant armes.
En l’última reunió del comitè, després de les eleccions catalanes, es va demanar la dimissió de Carlos Cuadrado